Curiosos de mena, la curiositat sana,
no vol dir tafaneria. Sinó en tens de curiositat et queden moltes coses per aprendre
i conèixer, va arribar a les nostres mans un fulletó que ens anunciava
l’existència d’un lloc anomenat Les Orgues.
El nom ens va decidir a visitar
l’indret, situat on acaba les terres del Conflent i comencen les del Rosselló.
L’aigua i el vent han treballat la terra argilosa creant múltiples formes. Aquest paratge àrid, molt bonic i fràgil és
una obra tan transitòria com la vida humana. Cada vegada que plou, l’aigua
s’endú grans quantitats d’arena. Les
antigues formes s’esborren i se’n formen
de noves. L’erosió, com les mans d’un artista inquiet, modula i modifica l’obra
terrenal.
En arribar van trobat l’aparcament
ple però esperant-nos un xic van poder trobar lloc on aparcar. Tal vegada era
època de vacances. El flux d’entrades i sortides era constant. A la recepció hi
ha la taquilla d’informació i venda d’entrades, una botiga de records i els serveis.
també hi havia un petit tenda-bar on feien petits refrigeris i als voltants una
zona, no gaire gran, de pic-nic. A més de les entrades, ens van facilitar un
petit llibret molt ben explicat, en català.
Durant el recorregut van veure els
massissos del Aspres, el pic del Canigó i al nord l’altiplà granític de
Montalba.
Seguint el rierol del Piló d’en Gil,
que es l’accés que dona d’entrada als Orgues observen diferents escultures de
ferro que representen diferents animals, un dinosaures, si no recordo malament,
un tiranosaure, i també un de ben treballat de dedicat a la nostra dansa, la
sardana.
La flora i la fauna del paratge són
les típicament mediterrànies malgrat l’àrid medi que les sustenta. La majoria
dels arbres porten el nom de cadascuna de les espècies. Finalment arribem al
paratge dels Orgues.
Apareix com un amfiteatre de parets
tallades en columnes gegantines d’una alçada de 10 a 12 m. El circ era abans un
turó i els barrets que s’observen a dalt de les xemeneies demostren la gran
quantitat de matèria que l’aigua s’ha endut.
Aquestes columnes de roca arenosa
són anomenades també “senyoretes amb barret” a causa de la capa dura que les protegeix
una mica de la ràpida erosió.
En les pendents menys pronunciats,
les incisions en tubs dporgue apareixen amb més vigor que en les columnes.
El nom de paratge dels Orgues és
local i pot prestar-se a confusió. El terme orgues s’utilitza preferentment per
definir les colades de basalt.
El paratge dels Orgues va ser
classificat l’any 1981 en el marc de la llei relativa a la protecció dels
monuments naturals de caràcter artístic, històric, científic, llegendari o
pintoresc.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada