Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 21 d’agost del 2019

TALLER D’ESCRIPTURA


Escriure un relat breu utilitzant paraules obligades:
Correctes,  estrictament, alegre, disfressa, ambaixada, avaria, arrencar, Empordà, resplendent, rancor.

A l’ambaixada eren molt correctes amb el tracte als visitants. Però això sí, a l’entrada controlaven molt estrictament el pas del personal. No havia cap disfressa ni cap persona massa alegre que fossin admeses al seu interior.

Malgrat tot no se’ls havia que guardar-li cap rancor. Ho deixava ben clar un cartell: No es permet l’entrada a persones begudes ni emmascarades. El nostre és un país amable però, ser cortès no treu de ser educat ni valent.

Ho recordo perfectament, quan una vegada vaig anar a conèixer l’Empordà. Una terra resplendent sota el sol de primavera, plena d’alegria i de benestar. Vaig sofrir una avaria al cotxe. A l’arrencar el motor va fer “figa” i no hi va haver forma d’engegar-lo, ni empenyent-lo.

Vaig telefonar a l’ambaixada, enamorat de la terra i el mar. També per què negar-ho, saciat del bon vi i l’apetitós menjar. Al escoltar la meva parla una mica trabucada per l’alegria i satisfacció del moment  una veu em va contestar molt molesta, amb aquestes paraules:
¾     Senyor, moderi el seu enraonar. No estem en cap bullanga popular.

Ves per on, em va donar per riure i em va sortir un petit rot de satisfacció. Immediatament vaig escoltar el clic del telèfon que tancava la conversació.

Miquel Pujol Mur
Berga, 18/08/2019