EL DESPERTAR DE LA MARIA I

La Maria es va despertar amb la boca com un fregall. El vi del sopar havia fet de les seves. Però estirada damunt d’un llit, que no era el seu, en una habitació, que tampoc era la seva, va començar a reflexionar sobre el succeït la nit anterior.

Primer dubte: era la nit anterior, o no? Sense cap dubte. Va tocar-se la roba i era la mateixa que portava i no havia sofert cap mena de canvi ni desordre. Només li havien tret les sabates i descordat el cinturó per a més comoditat.

Va tornar a pensar en la nit passada. La seva amiga Laura va convidar-la a la festa per l’arribada del seu germà. El Genís, havia estudiat en una prestigiosa Universitat dels Estat Units. Havia acabat la carrera d’Enginyeria Electrònica “cum laude”. De seguida havia trobat treball en un Centre d’Informació a nivell europeu. Actualment n’era un alt càrrec.

La Maria no el coneixia. La família de la Laura nomes feia cinc anys que vivien al poble i llavors, el xicot ja havia marxat a l’estranger a estudiar. Al ser-li presentat, la Maria en va quedar enamorada. Era un home jove, alt, atractiu, elegant amb un cert aire esportiu, amable, considerat i obert. De veritat, un galant de cinema; la Maria no va entendre que les nord-americanes el deixessin marxar. Al noi, semblava que també li queia molt bé la Maria. De seguida va començar a enraonar-li de les seves experiències i dels seus viatges. Va deixar caure en la conversa que li agradava molt viatjar, però que trobava a faltar la companyia d’una altra persona. La Maria entusiasmada va dir que li agradava molt l’aventura dels viatges, avui París, demà Egipte, un altre dia Londres, etc. Així conèixer altres cultures i formes de viure d’aquest món. Aleshores, va començar a sonar la música i van ballar i ballar. El Genís només ho feia amb la Maria. Lliscaven damunt la pista com si fossin un veler en una mar calmada i tranquil·la. Una copa de cava, un tast del vi de l’avi, que posseïa una bodega, i va entestar-se a donar-li a assaborir.

¾      Aquesta noia sí que val.- va escoltar com li deia l’avi, a cau d’orella al Genís.

I van dansar com aus lliures en la immensitat del cel. I després què ... Les seves idees eren foses a partir d’aquest instant, fins a trobar-se en un llit i en una habitació desconeguda.

S’hauria aprofitat de la seva inconsciència? No, era una persona molt educada i un bon minyó, a més, era a casa dels pares d’ell. Però. llavors li va venir al cap el record d’una pel·lícula pornogràfica. La seva amiga Lluïsa l’havia pres al seu germà i l’havien vista juntes, d’amagatotis. Ai, Senyor! Potser l’havia deshonrat de mala manera i ara tothom la miraria per damunt de l’espatlla.

Continuarà ...

Miquel Pujol Mur