LA LLEGENDA DE LLERET. PALLARS SOBIRÀ

Vam visitar Lleret, un petit poble situat en un coster de muntanya. En arribar vam trobar en un cartell anunciador un escrit titulat “UNA VALL DE LLEGENDA” . Llegint-lo ens vam adonar de la semblança amb la famosa llegenda, també dels ous d’egua, de Sant Llorenç de Morunys. Molta similitud amb algunes variants. També podia estar la diferent font d’informació. No per sabuda m’ha agradat menys tornar-la a publicar.

“UNA VALL DE LLEGENDA”

 Hi ha un rondalla que ens parla d’una simpàtica rivalitat entre les valls de Cardós i d’Àneu.

Temps era temps, la gent de la vall d’Àneu no havien vist mai cap egua de cavall, ni mules, ni matxos, només coneixien els ases.

Cada 15 d’octubre es feia una fira a Esterri, i els firaires de la vall de Cardós portaven els seus cavalls i les seves egües, que eren l’enveja del d’Àneu. En una ocasió un veí d’Esterri va preguntar a l’hereu de casa Perot de Lleret.

¾     Com ho feu per criar aquesta cavall tan rebonic?

¾     És molt fàcil. A la vall de Cardós tenim llavor de Pollí- va dir ell sense donar-hi importància.

¾     No me’n vendries una mica d’aquesta llavor?

¾     Prou, home. Vine a buscar-ne a casa el dia que vulguis!

Acabada la fira, aquell veí va explicar per tot Esterri que havia descobert el secret del bestiar dels de Cardós. Es va reunir el poble i van decidir que una comissió del municipi anirien a Lleret a comprar unes quantes arroves d’aquella sembradura.

Arribats a casa Perot de Lleret van dir:

¾     Venim per la llavor de Pollí.

¾     Ous d’euga. voleu dir- va aclarir l’hereu.

¾     Sí, és clar, deu ser això.

¾     L’home els va vendre dues carbasses de porc, tan grans que només es van poder agafar dos. Coveu els ous  tres setmanes i us naixerà els pollins, no els deixeu refredar- els va recomenar..

Durant tres setmanes les dones d’Esterri els van cova. Va passar, però,  la quarta setmana i els pollins no trencaven la closca, L’Alcalde va dir:

¾     Que no ho veieu? Aquests ous d’egua són clocs.

I va ordenar : Aneu-los a tornar i que us en donin de bones, que per bones els hem hagut de pagar!

Anant cap a Lleret el ruc va relliscar i les carabasses van caure rodolant costa avall. Una d’elles es va esclafar contra una soca on dormia una llebre, que es va alça i va fugir, perseguida pels d’Esterri.. Al cap d’una bona estona  els d’Esterri tornaven al poble buits i amb la cua entre les cames., durant tot el camí de tornada es lamentaven de la seva desgràcia i mala sort:

¾     Malaguanyat de Pollí! Tan de bona raça com era!

¾     I tant! Tenia encara la closca al cul i ja fotia uns salts com un conill! 

Text: Miquel Pujol Mur

Llegenda del cartell d’entrada al poble.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau