¾
Hola
Maria! Que et trobés millor?- va preguntar- El vi de l’avi és molt potent, però
estava tan content de donar-te’l a tastar. La bodega és la seva passió.
Va
beure el líquid, una mica amarg i fort, llavors va trobar-se molt millor. L’home
va parlar i parlar de nous plans de vida i de fer molts viatges. Va explicar-li
amb detall l’estructura d’una nova casa que s’estava fent en un poblet de la
costa. D’un petit iot que compraria, per navegar per la costa, i nedar entre dofins. També, de veure els estels,
a la nit, brillant en el firmament enmig del Mediterrani. Finalment, va dir-li
si volia ser la seva companya, confident, amiga i esposa.
La
Maria havia d’haver dit, sí, d’entrada. Un sí valent, i hauria estat la seva
parella. La dona disposada a viure totes aquelles aventures al seu costat. Però,
en el seu interior ignorava si volia que la desitges més o, que simplement, li parlés d’amor. Aleshores, va
fer-se una mica l’estreta. L’àvia deia que havíem de ser les dones les prenguessin
la decisió final d’acceptar l’espòs. En aquell moment de contradicció entre els
seus pensaments i la realitat que se obria davant seu, va contestar: ja veurem.
Un
parell de mesos després, el Genís, va casar-se amb una altra amiga de la Laura
que va ser capaç de donar el sí, sense tantes cabòries.
La
Maria, actualment, també té la seva pròpia vida. Una vida que ha creat ella mateixa
sense dependre de ningú. Estudi, esforç i treball han estat la seva constant
durant anys. Mai ha volgut ser una “solterona” en espera de segones
oportunitats. Tal vegada si un dia trobés la persona adient als seus sentiments,
la propera ocasió sabria dir: sí, sense pensar-s’hi.
Sempre
que fos un home íntegre que li parlés
d’amor i d’estimació, i al mateix temps sigues respectuós amb ella i les seves
opinions.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada