La Gemma fa un esguard ple de coqueteria i fa com si se les sospeses abans s de respondre:
¾
Dona!
Una ha de ser moderna i una bones antenes criden al més pintat. Veritat que em
queden bé? M’ho va fer un metge molt bo.
¾
Sí
noia, perfectes, sembles una artista. - Girant- se diu- Ho veus Oriol no tot és
or el que llueix. És com els bolets, són molt gustosos però n’hi ha que són
verinosos.
¾
Escolta
Nicol tu has de vigilar la teva peça del teler.- parla el Joaquim amb ganes
d’empixonar-la i amb un somriure punyeter.
¾
Jo!
Peça? Teler? Noi, no t’entenc!
¾ Sí, dona, el teu home! El Jaume! Aquest sí que se li van els ulls rere les mosses joves.
La
Nicol dona tal cop de palmell a la taula, que les llaunes de begudes fan un
salt i, mirant-se emprenyada al Joaquim, li contesta.
¾
La
peça del meu home s’alça i s’aixeca quan jo vull! Ja me’n cuido jo! No n’has de
fer res! A què ve aquest comentari malintencionat?
¾
Home,
el teu home quan passa la Carmeta sempre li fa la mitja rialla. També els he
trobat al passadís, fent broma i sempre s’acomiaden amb un petonet. Ja em diràs
què vol dir això. Et deu fer el salt! Està bona, la Carmeta!
¾ Desgraciat! Mal pensat! Carallot! Mira la teva mare era molt bona dona, però tu, no has sortit pas a ella! Tu no saps que la Carme i el Jaume són germans?
Abans que el Joaquim, molest pels improperis de la dona doni cap resposta, sona el xiulet de la fàbrica, com a senyal per tornar a emprendre el treball. Marxen junts, però una mica distants. Per a més inri, la Nicol i el Joaquim treballen junts en la mateixa màquina.
El
Joan camina el darrer, mentre pensa.
¾ Tot aquest merder! Jo només he dit que sembla que comença a fer fresqueta.
Però
no penseu que tot acaba així. El Jaume, en arribar a casa, no s’esperava les raons
i frases que li va dedicar la Nicol. El va rebre amb el nas arrufat i la boca
mig torçada.
¾
Què
et passa Nicol, sembles enfadada.
¾ Sí, i molt! En lloc de perdre tant el temps fent xerrades amb la teva germana més valdria que em vinguessis a veure. Al cap i a la fi jo soc la teva dona, no te’n oblidis!
És que el canvi d’estació produeix forces onades i canvis d’humor. Tant a l’estiu com a la tardor. El Jaume va haver de fer servir moltes paraules per calmar la seva dona. Sort que la fresqueta ...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada