Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 4 de desembre del 2020

EL SOMNI I LA REALITAT DEL SENYOR PHILLIPS

 Un dilluns al matí, el senyor Phillips es despertà d’un somni eròtic que el qualifica de set adei, s’aixeca del llit on la senyora Phillips continuà dormint, es vesteix per anant a la feina i agafa el tren de sempre. 

Però amb el tren en marxa el senyor Phillips s’adona que s’ha deixat a casa els exàmens dels seus alumnes. Hi ha que dir que el Senyor Phillips ensenya Art i Cultura Dramàtica, a la Universitat d’Oxford. 

Esparverat s’aixeca i corrent salta a l’andana a la la propera estació. Es tan el seu neguit que al baixar s’ensopega amb una senyora bastant plena. A punt de caure se n’agafa fortament i la cara se li emmotlla en els dos formidables coixins de la senyora. 

El xiscle de la dama va escoltar-se a tota l’estació i el consegüent mastegot encara més. Demanant perdó reiterativament va escapolir-se com va poder en el tren de retorn. 

Al poble, encara sobresaltat i amb la cara coent-li, va entrar en una cafeteria. Va anar al lavabo i va emmirallar-se. La mà de la Senyora mostrava encara els cinc dits a la seva galta. 

Quan va tornar a la barra li va sorprendre no trobar a la cambrera que despatxava rere el taulell. Va mirar estranyat a dreta i esquerra. No havia ningú a la sala. 

De sobte va escoltar uns gemecs al lavabo de dones. Poc després sortia la noia del quartet amb la cara vermella. I un somriure satisfet. Rere seu un noi amb un somriure d’orella a orella. 

El Senyor Phillips va esclatar amb una sonora rialla. En passar per una floristeria va comprar un ram de flors. Va decidir tornar-se al llit amb la senyora Phillips. 

Una vegada a la cambra, va aixecar els llençols i donant una lleugera empenta a la seva esposa se submergí en la calidesa del llit. 

Miquel Pujol Mur