PER QUÈ A MI

 L’home és assegut en un banc a la plaça. Malgrat que va ben vestit, com a mostra de temps millors, es nota amb ell, una certa recança pel seu futur. Fa dies que busca feina i malgrat les seves bones referències no aconsegueix trobar-ne. Potser, segons algun entrevistador, l’edat influeix molt, malgrat l’experiència; que ha estat molt de temps fora del país; que ara es necessita gent jove ambiciosa i amb estudis més moderns;  aquests són tota la mena d’excuses que rep en les diferents entrevistes. 

Segurament haurà d’agafar un treball de menys categoria del seu status social i posició.  Mentre pensa, es frega les mans, tant per una mica de fred, com per poder reflexionar la seva circumstància. 

En aquest moment s’asseu al seu costat una altre home. Al poc temps li veu caure grossos llagrimots. El nou home és pica amb força el pit amb desesperació. I exclama contínuament.

¾     Per què a mi? Per què a mi, ara? Que en soc de desgraciat! Mira que passar-me tot això i de cop! Quina desgràcia! Per què a mi? 

L’home que cerca treball al veure la desesperança del seu company de banc no pot més que sentir compassió per la seva angoixa.

¾     Què us passa, mestre? No ploreu així! La vida porta mals moments  però, amb una mica de coratge pot anar-se endavant. Em feu pena i sento el vostre dolor en el meu interior. Ajuntant la vostra angúnia amb la meva,  em pesa el viure. Quina es la vostra pena?

¾     No us ho podreu creure. És dolorós i esgarrifant. Tot de cop.

¾     Potser la senyora s’ha posat malalta? Hi ha tantes infermetats estranyes actualment! No us haurà posat banyes? No sé que més dir!

¾     No la meva dona no està malalta, ni m’ha fet el salt.

¾     Aleshores?

¾     Mireu ahir el BMW se li va trencar la bomba de l’aigua. Aquest matí la piscina s’ha posat a vessar per una escletxa. L’hauré de buidar i fer venir els paletes. I per acabar-ho d’adobar m’acaba de telefonar la dona per a dir-me que ni la rentadora ni el televisor funcionen. Jo que havia de veure el partit del Barça aquesta nit. Encara hauré d’anar al camp. En voleu més.   

L’home que busca feina s’aixeca i mira al seu company de banc i no més pot dir una paraula que li explota dins el pit.

¾     Desgraciat!!! 

Miquel Pujol Mur