“Dins l’oci immens de la tarda”
Et
contemplo dolça nina dels meus pensaments enamorats
Tu
sempre has estat la part essencial de la meva existència.
Com un somni
constant, mai no et vull deixar dins l’oblit del passat.
“Sabates de pell o tosques espardenyes”
Tant em
fan les unes com les altres, mentre calcin els teus peus alats.
Airosa
nimfa ets amb les primeres o, alegre dansaire amb les segones
No és el
calçat el que importa, ets tu, formosa entre les formoses
“Tinc una pedreta blanca”
No
solament una de blanca, sinó moltes i de mil colors, com les espurnes de llum
que brillen en els teus ulls.
Si la
pedreta blanca és senyal de reconeixement del meu amor, i la teva aquiescència, el món per a mi es un prat primaveral curull
de flors.
Pedres
blanques, pedres grises, pedres negres, són el cúmul de la meva estimació, ja
que en la vida no tot és del mateix color.
“L’engruna de la tristesa”
Quin pot
ser el resum d’unes paraules que ens parlen de tristesa, sinó la teva absència.
Aïllo l’engruna,
de la tristesa, perquè admirant la teva perfecció no existeix aquesta darrera
paraula.
Una
engruna de tristesa omple el meu cor. Aquest inici d’engruna és el principi de la meva enyorança.
“Però aquest és el preu del que és
profund”
Però sí,
la tristesa és el car preu a pagar pel meu profund amor.
Com més
profund és el meu estimar, més a prop noto la teva presència.
L’amor no té preu, és la companya eterna que ens fa estimar.
“Suau plovia sobre el bosc
tendríssim”
La fina
pluja i una aroma virginal omple els racons del nostre Edèn particular.
Cau la
pluja, suau, fina, excitant, com tendra
catifa pel teu cos adorat.
Entre plugim, boirines suaus i perfum de flors et segueixo en el teu joc d’enamorats.
Collons! Tantes paraules enamorades
i tendres m’han produït mal de cap.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada