La veritat és que el món és horrorós. Mai m’havia trobat un lloc tan calorós. Clar, és que soc un home de quasi noranta anys, acabat de néixer.
Llegint el diari i observo la data. Caram! Sí se m’acosta el dia d’anar a treballar. Sí que m’ha passat de pressa el temps de la vellesa. Ara que ben pensat m’alegra per que la propera estació serà ja més sexual que aquesta de vellet. Aviat la seixantena, desprès la cinquantena i després ...
Oh, la, la!!! Només em mancarà una jove ben eixerida. El tema intel·lectual ja ho pensaré més tard. Mira que en soc d’estúpid però parlar ara d’estudiar quan puc aprofitar encara la etapa anterior. Tot vindrà però, lentament. Les coses bones només passen una vegada a la vida.
La meva ment em diu que en pari una mica, que vaig amb massa frissança en els pensaments lascius, que sigui pur i no em deixi portar per certes idees.
El cervell encara clar per la edat camina com si vulgues arribar massa aviat.
Poc després tal vegada em veure jugant a boles. Si la memòria retrospectiva no em falla, tal vegada només una predicció serè hàbil, però no sé a quin joc a aquest o l’anterior.
Para noi! Que tots aquests pensaments poden ser falsos com falsa és tota aquesta història.
I sí fossis positiu i esperes, poc a poc, anar-te rejovenint per trobar el camí i cada parany en el moment oportú. No fer-te cabòries abans de temps.
Vull ser optimista, de bufetades ja en rebre fins que torni a la mare per veure’ns cara a cara. Ai, senyor tornar a assaborir les farinetes amb llet i especiades amb vainilla.
Miquel Pujol
Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada