Estació del metro. Un ganxo en la cantonada d’un túnel de comunicació. Quan veu algú, un xic desesperat, perquè de li escapa el metro posa un peu davant seu i crida desaforadament.
Un altre pinxo, està a la guaita, per quan es discuteixin, anar a separar-los i robar-li la cartera.
Un guàrdia de seguretat que s’ho mira, però no té cap interès, si no arriba a majors en participar. Un seu company la setmana passada va voler ajudar i va rebre una ganivetada. Hi ha que vigilar, però la família és la família. Les cares dels seus dos fills, les té ben marcades dins el cervell. Prudència, ordre i treball per sempre.
Pels túnel entren a tota velocitat els trens i deixen un xiscle de ferro damunt de ferro al frenar. S’obren les portes i un eixam de persones surten esvalotades per arribar ràpid als trens d’enllaç.
Una corrent d’aire irromp dins l’estació. Pinxos, ganxos i guardians de l’ordre passegen per l’andana. La meitat del bancs ocupats per pidolaires amb una gorra al terra. En un passadís sona el soroll d’una guitarra o d’un violí d’un de més jove, que demana almoina. El motiu, molts, viatges trencants, aventura, drogues...
¾
Escolti
per què m’ha trepitjat? Que no veu per on camina.
¾
Es
que se m’escapava el metro. Dispensi.
¾
El
metro? Sap què, potser arribi més d’hora
¾
Ja
he arribat a l’hora.
¾
Sí!
Que creu que no l’he vist, fent-se el graciós, amb la cambrera jove del bar.
Més valia que guaités el rellotge.
¾
Escolti,
vostè que es creu! Que perquè li he posat el peu a sobre s’ha de queixar tant.
Deu ser de sucre vostè, millor dit, de nata.
¾
Dues
nates li fotreria jo, desgraciat! Fixis, quasi no puc caminar. Apa, digui’m el
seu nom i, el numero del DNI i, cridaré al guàrdia.
¾
Sap
què! Adeu, que arriba el meu metro.
¾
Escolti,
les seves dades!
¾
Vostè
deu estar aquí, només per queixar-se. Es que no té casa on molestar a la dona.
¾
Ja
el fotre jo, amb la seves amenaces
¾ Adeu, no sigui que li trepitgi un altre cop.
Tota un vida de segon ordre en una estació de metro.
Fa molts anys que no baixo a la capital, desitjo hagi canviat tot, però tinc força dubtes. Els humans, som humans i, això no és qualsevol cosa.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada