Una vegada més i perdoneu si sóc pesat amb les meves poesies.
Les parets són negres
els pensaments negatius
apagats i foscos
en la meva ment.
Davallen les llàgrimes
galtes avall ardents
com la trista pena
que m’omple el cor.
Tu, tu i tu
el teu record perdut
oblidat en la terra
del meu petit país.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada