Rebia per correu aquest antic anunci d’una motocicleta Montesa. Aquells records oblidats tornaven a ser presents a la memòria. Quants anys han passat? Tal vegada molts, posar massa, no és la paraula adequada, malgrat sigui la millor per definir la realitat. Part de tota una vida seria més adequat però per què penedir-se d’haver viscut quan gran part dels successos han estat força agradables.
Sempre tot el que recordem ha
de ser bo i aprofitable. Aquella cosa tan dolenta que ens va passar en un
moment indeterminat més val ignorar-la.
Mirar sempre endavant és la premissa, ja que les equivocacions només formen
part de l’ensenyança de la vida.
En comenten molts errors a la
vida però no han de omplir cap racó amarg a la memòria. Només han de ser una
dada que roman guardada en un arxiu intern i és necessària per intentar no fer-ne
cap més . Però sempre sonarà a les nostres orelles les sabudes paraules que diuen: “el ser humà és l’animal
que ensopega sempre amb la mateixa pedra”. I ho hem d’assumir, som imperfectes, errem i caiem una i altra
vegada en el mateix pecat.
Aixequem-nos, lluitem i sortim
endavant. Malgrat sigui posant els genolls a terra. Cada matí, hem de renovar els nostres pensaments i alçant la cara
i el cor iniciar el nou dia.
Després d’aquesta sèrie de
pensaments que segurament no sóc la persona més preparada per recomanar al no
tenir suficients estudis torno al principi.
Paso a recordar dos instants on
una moto Montesa Brio 80/81 em van fer ser feliç. Dues en el meu pare: Una
sortida a Santa Fe del Montseny i un viatge a la Vall d’Aran. A més hauria
d’afegir la tercera, quan vaig ser posseïdor d’una d’aquestes motos i em va ser
força útil.
Sempre quan parlo de vehicles majoritàriament
és de màquines de segona mà. A més, no
són gens comparables a les actuals.
Els records a la distancia del
anys sempre han de tenir la seva part positiva, malgrat a vegades deixem un
sabor agredolç a la memòria.
També va servir com a mitja de
transport en aquells temps en què no anàvem sobrats de diners.
Un hurra emocionat per una
motocicleta que va fer història i va omplir de somnis el jovent d’aquella
època.
VISCA
LA MONTESA Brio 80/81!
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada