Un núvol blanc, com neu de
muntanya, recorre el cel blau. El meu pensament, lleuger com la brisa, segueix
la imatge nuvolosa. Abaixo els ulls per observar la blava superfície del mar.
Un vaixell, amb les veles al vent, omple la meva mirada com un miratge de
somnis mariners.
L’olor de mar, el soroll de les
ones que trenquen en el esculls rocosos m’obnubilen. Els records, guardats
durant anys, afloren. Sobresurt per
damunt de tots el més punyent. Aquell d’agredolç sabor que en burxa contínuament
i que guardo amagat en un joier dins el pensament.
Em reafirmo a mi mateix, sóc jo dins
el meu propi sentir.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada