Hi havia una vegada una noieta que escombrava l’escaleta. Aleshores, tot galant, va passar el noi més pinxo del barri. En veure a una pubilla tan bonica va dirigir-li unes paraules amables.
També va dedicar-li unes quantes floretes de bon escoltar. Al veure-la, cofoia i enamorada va decidir no perdre el temps. Abalançant-se damunt, fent–li quatre moixaines i uns quants petons va voler aprofitar-se’n.
També va dedicar-li unes quantes floretes de bon escoltar. Al veure-la, cofoia i enamorada va decidir no perdre el temps. Abalançant-se damunt, fent–li quatre moixaines i uns quants petons va voler aprofitar-se’n.
Sort va tenir la tendra joveneta de l’aprenent de l’adroguer que, estimant-la de sempre, va acudir neguitós al seu socors.
No us fieu noietes de les bones aparences, ja que les paraules sovint se les emporta el vent.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada