Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 3 de desembre del 2021

DOS MATRIMONIS AMICS DE COMPRES

 El Joan i el Pere, són amics de tota la vida. Aquesta tarda, les seves dones han decidit que podien trobar-se, tots quatre, per anar de compres. Això, ho saben els dos, és un eufemisme, perquè les que van de compres són elles. Els dos homes les acompanyaran i, aniran contestant afirmativament a les preguntes, d’ambdues dones. 

Què et sembla? Em queda bé? No serà massa car? Quan anem de vacances m’ho emportaré a la platja! Veritat, que faré patxoca? T’agrada? No em veure massa gorda? No em fas ni cas! 

Tot un reguitzell de preguntes, a les quals, tant el Joan com el Pere, han d’evitar donar una resposta equivocada. Una espècie de test empresarial però, en aquesta ocasió l’empresa és el propi matrimoni. Finalment, sabem que elles compraran el que els vingui de gust. La seva presència, és purament fictícia i decorativa. 

Però, que hi podem fer? Si un vol tenir una bona relació marital, s’ha de fer alguna cosa, malgrat no agradi. Els dos, amb molt de gust, se n’haurien anat a veure una exposició de cotxes, o d’eines , o fotografia, o ves a saber de què. 

Finalment cansats, perquè anar de compres amb les senyores, fatiga molt, decideixen anar a buscar una taula al bar.

¾    Per a quan us canseu, estimades! - Diuen a cor. Però sabem ben bé que això no passa mai. 

Asseguts a taula han demanat un cafè i una copeta de brandi i, intenten passar la resta de la tarda tranquil·lament. El Joan, és bastant xerraire i, prova de mantenir una conversa, amb el seu amic. Però el Pere, és molt callat. Sempre ho ha estat.

¾    Què et sembla el món?- Pregunta el Joan

¾    Fotut!- és la resposta.

¾    Home jo volia dir el nostre, el de casa.

¾    Fotut!

El Joan intenta desenvolupar una conversació fàcil.

¾    I el dels nostres veïns.

¾    Fotut, fotut!

¾    La política americana, et sembla oportú aquest enfrontament amb la Xina? Què opines?

¾    Fotut, molt fotut!

Veient que els temes polítics no li funcionen per fer parlar al Pere, insisteix:

¾    Però, ara, amb la paga extra deus anar bé de diners.

¾    Fotut, fotut, fotut.

¾    Et vas comprar un cotxe nou, m’han dit. Com va?

¾    Fotut!

¾    Gasta molt?

¾    Fotut!

¾    Has posat gespa nova a la vostra piscina. Que n’és, d’agradable, no?

¾    Fotut!

El Joan fa un gest de cansament a causa de tants intents infructuosos de parlar amb el murri del seu amic. El Pere, se’l mira sorprès i li comenta preocupat:

¾    Què, també estàs fotut? 

Miquel Pujol Mur