Tot allò va passar, però no va perdurar. Ben bé, va ser el primer amor de joventut, acabada de començar la pubertat. Un enamorament, que només va durar un parell de dies d’un estiu de fa molta anys. Treu altre cop la caixeta i l’observa detingudament, per ella és un objecte desconegut.
Sent en el pany, les claus del seu net que acompanya al seu home, de fer una volta pel passeig. Aleshores, com un altre “flashback” li fa recordar un jove ,que sempre la seguia de lluny, amb una càmera penjada a l’espatlla.
Fins i tot, un dia el va parar per dir-li que no la seguís més, però el va veure tan avergonyit que no va gosar fer-ho. Van començar a enraonar i, poc a poc, la timidesa del jove va anar difuminant-se. Va ser l’inici d’una agradable connivència.
S’aixeca de la cadira i camina a rebre els dos homes. Deixa enmig de
la taula del menjador la caixeta i pregunta al seu home.
¾
Joan!!
Veig que finalment em vas fotografiar i les vas guardar com si fóssim un secret.
I moltes, me’n vas fer! Tantes! No m’ho havia pensat mai.
¾
Lisa,
ja ho saps prou que jo, llavors, era un jove força indecís i tímid. Em
conformava amb veure’t de lluny. Corrent i saltant, amb la lleugeresa d’una
daina. Eres tan alegre i riallera, que no vaig poder per menys que enamorar-me de
tu, malgrat fos platònicament. Un dia em vas assaltar enmig del carrer per
dir-me quatre coses i, llavors em vaig atrevir a parlar-te. Jo sempre m’havia
pensat que eres una estrella d’un altre món. Excelsa i llunyana, per a mi.
Sempre he donat gràcies a la càmera.
¾
Tant
represento per a tu?
¾
Tot!!!
¾
No
me les vas ensenyar mai. Per què?
¾ Eren el meu tresor particular. La font del meu amor. Malgrat els anys passats junts continuo essent aquell home un xic vergonyós.
La Lisa fa un moviment d’acomiadament al net.
S’agafa al seu home i a cau d’orella li diu .
¾ Vine, que malgrat els nostres anys, vull fer-te molts petons i acaronar-te. Ja no som joves, però unes moixaines no molestem mai a ningú. Seguirem enamorats pertot el que ens resta de vida.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada