Amb els peus nus i, les sabates a la mà, la noia corre lleugera per la platja. L’aigua, encara calenta del solejat dia, li acarona els peus i les cames, transmetent-li la tebiesa del seu cos aquós.
El seu vestit blanc contrasta amb el blau del mar. Malgrat tot, la tarda és ja avançada i, les aigües van enfosquint, poc a poc, el seu color. El sol s’acomiada lentament, mentre s’amaga amb raigs vermellosos que il·luminen l’horitzó. La llum del far rutila a la llunyania mostrant–se com la meta de la seva alegre carrera.
Els seus ulls verdosos, esclaten joiosos d’alegria, en la seva cara colrada pel sol. Una rialla obra els seus llavis carnosos i, les dents llueixen com blanques petxines. Res no podia haver més encoratjador que el contrast dels llavis vermells i la blancor de les dents. Els seus llargs cabells ondegen a l’aire com estendard del primer amor.
Corre i corre, com àgil gasela, en
recerca de l’amat. El seu cor enamorat batega fortament, tant per l’esforç del
córrer, com per la il·lusió del retrobar-lo de nou. Una grossa caragola, es
mostra a la sorra. La noia l’agafa i, l’apropa a la seva orella, per escoltar
encara més fort el bategar de les ones. Els seus narius capten l’olor de mar
que hi desprèn. Finalment l’abandona suaument altre cop a la sorra.
Continua el seu camí. Mig saltant i mig ballant torna a córrer fins l’ara més proper far. Els fanalets il·luminen la festa i la majoria de les joves parelles frueixen del joc de l’enamorament. L’orquestra, toca cançons lentes.
En arribar, de seguida el va veure. Encara era més eixerit, a la llum de la vesprada. La nit anterior, ja havien ballat junts. Primer a certa distància. Després, les paraules del noi van captivar el seu pensament. Finalment enamorada, com només és possible en el primer amor, el seus cossos van emmotllar-se, com si només en fos un. Galta amb galta, les seves orelles van escoltar les paraules més encisadores que havia escoltat mai. La van acabar de commoure del tot. Un lleu petó, va acaronar la seva pell.
La Lisa, rememora el passat mentre
mira les fotografies i, el seu cor es remou amb l’agredolç record del primer
amor. Torna a guardar les fotografies, dins la caixeta on les ha trobat.
Malgrat tot, un dubte li volta pel cap, qui podia ser el que va fer les
fotografies, que li han remogut tant els records i, els sentiments oblidats.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada