LA BONA SENYORA

 La senyora Clara es troba cansada després del llarg viatge en tren. Ve de visitar el seu fill que viu en un lloc llunyà del seu domicili habitual. Només va a veure’l en dues ocasions al l’any: l’estiu i l’hivern. El lloc és preciós, envoltat de platges d’aigües tranquil·les. Aquest cop hi ha anat a  l’hivern i al tornar ha trobat que en el tren la calefacció estava massa forta. 

Caminant lentament, decideix asseure’s al bar de l’estació. Per orejar-se una xic i espavilar el cap. Demana un cafè amb llet i una pasta, perquè és força llaminera. La sap que després haurà d’anar al metge i, aquest la renyarà durament. Però un caprici és un caprici i si solament ho fa un dia no arriba a ser cap pecat mortal. Sap de sobre que ho repetirà en més d’una ocasió, perquè la carn és dèbil. Ho apuntarà al seu llibre d’oracions per a no oblidar-se’n al confessar-se el proper dissabte.

Aleshores, veu un llibre abandonat el la cadira del davant. Un llibre no s’ha de perdre mai, ja que els llibres són un del camins de la cultura.  Llegeix la tapa que diu: “Les edats de Lulú”. 

Mira un llibre de la joventut de les criatures, és el seu primer pensament. Però el gira i llegeix la contraportada i arrufa un xic més el nas. Aquest comentari el troba una mica especial: Això de Lulú i l’amor, l’esparvera una mica però, acaba de llegir-lo. 

Una adolescent que es deixa seduir per un amic del seu germà. Amb el pas dels anys es casa amb ell experimenta el sexe des de diferents perspectives. Ja divorciada s’endinsa encara més en el món dels plaers prohibits. 

Malament, pensa: Divorciada, seducció, sexe i plaers prohibits. Quantes històries pecaminoses. Malgrat tot. encuriosida fulleja alguna de les pàgines. Finalment horroritzada llença amb força el llibre a la cadira. Com poden escriure marranades com aquestes?

¾    Sí, el seu Amadeu l’hagués vist segurament l’hauria fet a trossos.

No ho fa per manca de força. Es remou inquieta damunt la cadira i el mira amb repugnància. Aleshores apareix la seva neta que és mestra de literatura en un col·legi proper. Com que encara està escandalitzada pels escrits i els dibuixos del llibre quan la noia abaixa el cap per fer-li un petó se la mira i mostrant-li, li diu.

¾    Això ensenyeu ara en els col·legis? És la cosa més fastigosa que he vist mai. Quina vergonya! Com han de pujar, aquestes criatures.

¾    Mare! Això és un llibre per a adults. És d’una escriptora molt famosa que ha guanyat molt premis.

¾    Amb això ha guanyat premis, dius? Quines coses passen en aquest món actual. En el meu temps ho haguessin cremat i, perseguit als pecadors que el compressin.

¾    Àvià! No sigui així, tan retrògrada.

¾    Saps què me l’emportaré a casa i el cremaré jo mateixa. Així almenys servirà per escalfar-me. 

A la nit, ja tota sola el torna a mirar, deixa la revista del cor que li agrada tafanejar una estona i, pensa: Si diu l’Imma que és tan bo, el llegirem un moment.

La bona Clara aquella nit no va dormir. Una de les causes, la lectura del llibre. L’altra, per les escenes que va imaginar. L’altra, resant agenollada per haver-se deixat caure en la temptació. L’altra, perquè de bona matinada va anar a ficar-lo a l’estufa. No fos cas que algú el veies i penses ... 

Miquel Pujol Mur