UNA HISTÒRIA MEDIEVAL I

 El comte Gener, senyor de Combris, es trobà mancat d’un hereu pels seus territoris. De jove s’havia casat amb la Margot, una dona de la seva edat. Però no van poder concebre cap fill que pogués heretar la seva corona. Prou ho van intentar. Van consultar a tots els mags de la zona i, fins i tot, els bruixots de més mala fama, però, no hagué forma possible. Fa un anys va enviudar. La pobre Margot va morir-se afligida al no haver pogut complaure al seu home i al país. 

Després de plorar a la seva esposa, pel bé del comtat, va decidir casar-se una altra vegada. En aquesta ocasió, la jove, molt jove, va ser triada de comú acord amb bisbes i consellers, la jove Maig. Filla de nobles comerciants, per allunyar-la del pecat els pares, l’havien protegida, tancant-la en un convent. Un casament totalment desparellat, un home d’uns cinquanta anys i una jove de catorze. Us imagineu un casament entre Gener i Maig? Pràcticament impossible. 

Poc mesos després, la Maig va engendrar una noia: li van posar de nom Abril. No era el que el comte desitjava, ell volia un noi, fort i valent, que causés respecte als altres nobles circumdants. Però, tot seguit va contraure una malaltia i, després no estava tampoc per a gaire coses. Els consellers van aconsellar-li, cosa que han de fer tots els bons consellers, que proclamés la seva filla, l’Abril, com a hereva. Amb els anys, quan la noia creixés, ja li buscarien una solució, al tràngol. 

La comtessa Maig estava molt avorrida, només veia al seu home en els dinars i sopars de compromís. I res més, ni una mala nit ni un mal contacte. Res de res. Era pitjor que en el convent, on almenys podia somniar en un príncep blau, per casar-se. Ara en la vida real, ja el tenia, però no funcionava. 

Finalment va descobrir l’amor en un jove trobador que li cantava belles romances d’amor. L’August, era fill de vescomtes però, era tal la pobresa de les seves terres, que es veia obligat a raure a la cort. Era un noi alegre i bulliciós, amic de totes les gresques i, enamorat de totes les dones. Però l’amor dels dos va ser sincer. Molt emparellats de anys, va ser com un ressorgir  a la vida de la Maig i, l’oblidar-se de totes les altres per l’August. El comte Gener, ja que no podia jeure amb la seva dona, va preferir, a contracor, fer els ulls grossos, a la relació de la parella, mentre fos força dissimulada. No volia tampoc, indisposar-se amb la rica família de la Maig. 

Mes l’infortuni, va caure com una maledicció sobre la parella en forma d’epidèmia. La pesta negra va assotar tot el país. Entre els súbdits va causar una gran mortaldat. Pobles sencers van desaparèixer a causa de la mort dels seus habitants i després tot va ser cremat, com a prevenció per la salut dels sobrevivents. Una d’aquests morts , va ser la de la Maig, que sense pensar en ella mateixa, va recórrer tots els camins i senders del país, intentant ajudar a frenar la malaltia que assolava els seus súbdits. 

Tot just la mort de la seva dona, el comte va castigar al trobador. El va obligar a disfressar-se i fer de bufó, assegut als seus peus. A pesar del dolor i la pena per la mort de la Maig, segurament per aquesta raó, el jove va acceptar-ho, essent un bufó d’allò més atrevit i descarat. 

Han passat els anys i l’Abril ja està en edat de casar-se, ja ha complert els tretze anys. Aleshores altre cop el bisbes i els consellers és reuneixen en conclave sota la presidència del comte per determinar amb qui cassar l’Abril.  Finalment acorden fer una justa, entre els cavallers del comtat i, també els forans. El guanyador del torneig, rebrà la mà de l’Abril com a premi i serà el proper comte a la mort del comte Gener. 

Acudeixen molts cavallers i guerrers de totes les contrades. Amb gran xerinola es celebra el combat i finalment hi ha un guanyador. Aquest ha estat el guerrer Març. El Març mana una host de cent soldats. Ve de terres llunyanes. És un home que s’ha fet en mil combats. Alt, fort, membrut i agosarat. Poc després, es casen però, l’home prefereix els quarters i les tavernes, que la cort. També li agraden més les dones d’aquests antres que la jove i delicada Abril. 

Continuarà ... 

Miquel Pujol Mur