Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 28 de gener del 2022

UNA HISTÒRIA MEDIEVAL II

 Dos dies després del casori, com si la corda de la vida ja s’hagués estirat prou, el vell comte moria. Sense ni temps de penedir-se del casament a què havia obligat a la seva filla.

El nou comte és un guerrer nat que ignora tot el que comporta la Cort. Per ell el món és per lluitar, conquerir i fruir de les dones. Quasi el que el convenç més de la nova posició, és el dret de cuixa. Pensa, que així tindrà joves i forts guerrers, que li serviran per aconseguir un exèrcit més fort i fidel. Només han passat dues setmanes del nou càrrec, que ja marxa a la conquesta de nous territoris.   

Malgrat el casori va ser imposat, la jove comtessa enyora a l’home. Sap de les seves grans bretolades. Però després d’haver gaudit de l’himeneu troba a faltar a l’home que apaivagui les seves ànsies. 

Un dia, passant per un del passadissos del castell amb les seves dames, observa una porta oberta i, curiosa, percep una forma masculina. Es pregunta: Qui deu ser, que no el conec? Ràpidament, envia les seves donzelles a cercar un llibre i les labors d’agulla. Mira a dins sense cap vergonya, ja que al cap i la fi, és la mestressa del palau. 

Rep una forta impressió. Aquell home li recorda a ... No pot ser, aquell adonis, és el geperut i malforjat bufó. Entra decidida a esbrinar la veritat i l’home li explica. Va estar castigat pel seu pare, el vell comte, perquè havia estat l’amant de la seva mare. El seu gep és fictici, ajudat per les robes que vesteix. Sense pensar-s’hi gaire, tanquen la porta de la sala i, s’entreguen a l’embogida dansa de l’amor i el desig. 

El trobador recobrada la seva dignitat li canta belles trobes enamorades i cada matí deposita una rosa roja al seu coixí. 

El comte Març, no té cap desig de tornar, perquè sempre veu noves terres a conquerir. Mentre lluita engendra nous guerrers. Si alguna vegada es veu forçat a tornar, és com un tro. Molt soroll, però poca cosa més i, lluny altre cop.

La comtessa i el vescomte trobador tampoc perden el temps. Amb els anys tenen quatre fills que són confirmats com de la família comtal. Al cap dels anys, trobant-se ja cansat de guerrejar, el comte Març torna al castell. Però sincerament no té ja cap interès sexual per la comtessa Abril. A l’assabentar-se de la vinguda del comte, el trobador ingressa en una ordre religiosa. La comtessa el va a visitar molt sovint, segons diu, per confessar-se. 

El comte una mica desorientat, masses guerres i massa cops rebuts han deixat ferides interiors, incurables. A més, està molt confós. No hi ha cap dels, que es diuen els seus fills, que hi tingui cap semblança. Ni cossos, ni cares, res en comú amb ell. És bru i els seus fills són rossos. Els seus ulls negres, en els seus descendents, són blaus. Són més amants de la música, les lletres i la pintura que de les armes. No s’adona que els temps van canviant, ara l’ordre de les coses és  molt diferent a la seva joventut.  

Immers en les seves cabòries passeja dalt de la torre mestra i aquell home fort i sa, sofreix un esvaïment  i cau al pati d’armes. Males llengües diuen que si va ser empès per algun dels seus propis fills de la guerra. 

Poc després un religiós abandona el monestir i es casa amb la comtessa Abril. 

El poble, callat com sempre, n’està força assabentat de tot l’afer i celebra amb alegria, el nou casament comtal. 

Miquel Pujol Mur

Gironella 21/12/2021