Animats per un article d’en Josep M. Rossinyol “Russi” visitàvem el poble de Sant Joan les Fonts i travessàvem el seu pont.
El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l'arc gros és el que ocupa tota l'amplada de l'actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l'arc central. A la dreta de l'arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors. L'arc que estava a l'esquerra es va enderrocar per eixamplar l'entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.
Sant Joan ha estat un pas necessari per a la comunicació del mar i la muntanya. Durant l'època romana es va construir la via Annia, que passava per l'actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual. Les poques notícies escrites que tenim sobre el pont ens les dona l'historiador local Francesc Montsalvatge; els documents estan datats els anys 1281 i 1328. Cap d'aquests documents fa referència al pont actual, doncs la seva construcció es pot datar cap a l'any 1450 (possiblement l'anterior fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca).
Per aquest pont hi passava la via
que comunicava la via que comunicava les terres de la Cerdanya i
del Vallespir amb el Comtat de Besalú. Aquest camí resseguia el
pla de Bianya i s'enfilava pel Capsacosta, on encara existeixen
restes de l'antiga calçada romana. Per aquest camí van passar les tropes
franques de Carlemany que van conquerir la ciutat de Girona.
El pont, com a tal, apareix documentat el 14 d'octubre de 1247 en un privilegi de caça i pesca atorgat per Pere Cervera de la casa de Bas i la seva esposa Jusiana a favor del priorat de Sant Joan les Fonts. Abans que es bastís aquest pont, en el mateix lloc, ja hi devia existir algun pas i, també, algun establiment, on s'atenien les necessitats dels viatgers. El trànsit de peregrins, de monjos que viatjaven d'un monestir a l'altre i d'artesans que cercaven feines van fer que en el segle XIII ja estigués documentat el pont. La seva construcció ja va significar la instal·lació temporal de famílies de paletes al seu voltant.
Els reis d'Aragó van concedir a la Universitat de Castellfollit (comú de veïns de Castellfollit, Montagut, Castellar, Begudà i Sant Joan les Fonts) la facultat d'establir pontatge, per tal de finançar les obres de consolidació dels ponts. Un cop el pont ja va estar fet, als voltants del camí que hi portava s'hi van anar instal·lant artesans que cobrien les necessitats dels viatgers. Sant Joan les Fonts va tenir un ferrer que, a més de ferrar cavalls, llosava les eines dels pagesos, prop del pont, fins ben entrat el segle xx, i també un hostal i un baster.
El 1939 el pont es va salvar de la destrucció a l’acabament de la Guerra Civil. Un any més tard va sortir indemne de l'aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
A finals dels anys vuitanta, l'ajuntament va decidir enderrocar la vella caserna de la Guàrdia Civil, que feia temps que estava abandonada. L'any 1997, l'ajuntament va enderrocar l'antiga fàbrica de pells que estava situada a l'entrada sud del pont. Aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.
El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada