EL MALEÏT LLIBRE

 La senyora Leonor, acaba d’arribar, d’un llarg viatge en tren, de les llunyanes terres de Castella. Ha estat de ponent en una conferència, sobre la moralitat i, l’ensenyança de la doctrina, a les noies de la nova joventut cristiana. 

S’ha dedicat tota la seva vida, a ajudar a la propagació de la fe en el poble on ha habitat amb el seu espòs. Anomenada Dama d’honor de la Caritat, sempre ha estat immersa en tot el que vol transmetre la fe cristiana i, també procurar pel bé de la gent pobre. 

Li sembla que és la seva obligació moral, per haver contret un gran deute amb Déu. De jove volia ser monja i havia entrat en el noviciat però, una vegada que va anar al poble, les seves amigues la van convèncer d’anar al ball. 

Déu meu, quina vergonya només recordar-ho!!! Va conèixer a un jove força galant i amable. Li va agradar força, ja que parlava convençut de la fe i, de l’esperit de Déu. Va dir-li que estudiava per a capellà. Segurament la beguda estava massa carregada d’alcohol o, les seves amigues els hi van posar un raig de més. I sense saber la raó exacta, portats pel desig o  la beguda, van acabar fent l’acte sexual, al mateix jardí de la casa. 

Penedits de tot el succeït van marxar, a l’endemà, al seus respectius col·legis eclesiàstics. Van confessar-se i van complir la penitència oportuna. Però, ves per on, el dimoni va complir la seva missió, en la trobada de la parella. Poc temps després, la jove va adonar-se que estava embarassada.  

Per evitar l’escàndol, els seus mentors espirituals els hi van aconsellar casar-se. Així ho van fer i fan formar una bona i creient família cristiana. Tots dos van col·laborar, sempre, en tots els afers mundans i tasques religioses de la parròquia.

Van ser una parella exemplar, per que s’estimaven i, al mateix temps exercien en l’ajuda als desemparats. El seu marit, fa poc temps que ha mort després d’una curta malaltia. En la seves oracions sempre el recorda. 

Cansada del viatge ha anat a prendre un cafè amb llet a la cafeteria de l’estació. La seva filla, que viu a la capital, li ha de portar el cotxe del pàrquing, on ha estat guardat els dies de la seva absència. 

Asseguda a taula se n’adona d’un llibre oblidat en la cadira del costat.  Curiosa, l’agafa i llegeix la portada “Les edats de Lulú”. Alguna cosa en el seu interior, li diu que no és una lectura massa recomanable. Mes, el llibre no mostra en la seva portada, res que pugui escandalitzar-la. Llegeix la contraportada i ... ostres! això ja es més seriós. Lulú és una adolescent que es deixa seduir per un amic del seu germà. Amb el pas dels anys es casa amb ell i experimenta el sexe des de diferents perspectives. Ja divorciada s’endinsa encara més en el món dels plaers prohibits. Posa la seva bossa a sobre per tapar-lo i, espera a la seva filla, una mica inquieta. És que certs escrits són obra del diable, per pertorbar les ànimes innocents. 

En arribar la filla després dels oportuns petons i d’interessar- se la salut d’una i de l’altra, la mare li ensenya la troballa. La noia que fa de mestra en un institut, exclama:

¾  Caram, mama! Què fas tu amb un llibre immoral, d’una escriptora prou famosa. Vols què me l'emporti? 

¾    No, filla, no! Que encara, Tan el descuidada com ets, el deixaries a la classe i algun nen el llegiria. Ja me l’emporto. El cremaré.

¾    D’acord. L’acompanyo fins en el cotxe.

¾    Oi! Sí! Amb les ganes que tinc d’arribar a casa meva.

¾    Què no l’han tractada bé, a la conferència? Que no ha viatjat còmoda en el tren?

¾    Sí, filla. Tot molt bé. Però casa meva, és casa meva. 

Agafa el llibre i el fica dins la seva bossa.   

La senyora Leonor condueix amb molta prudència, tal vegada una mica massa lentament. Des d’un cotxe, que circula rere seu, li toquen repetidament la botzina. Finalment desesperat, un d’aquests desesperats que sempre tenen molta pressa i, després els trobes parat xerrant amb el amics, l’avança. Però el tram de carretera és curt i un altre vehicle ve en direcció contrària. El conductor fa una ràpida maniobra i, de sobte li talla el pas. Sorpresa i, veient que l’altre cotxe l’ha deixada sense espai, frena a fons i fa un cop de volant. La cuneta és fonda i la roda s’hi enfonsa. El cotxe fa un estrany gir i cau pel marge. L’altre cotxe continua la seva carrera. 

Pobre senyora Leonor, dues voltes de campana i tot el de dins del vehicle regirat. La bossa, mal tancada ha escampat tot el seu contingut per dins l’habitacle. Acut una ambulància i, li fan les primeres cures. Però l’accident ha estat fort i li recomanen que ha d’estar en observació unes hores. Per tant, la porten a l’hospital. Abans de tot, fiquen tot el que hi havia dispers per l’interior del cotxe, en una bossa de plàstic. Un dels infermers, al recollir-ho observa sorprès el llibre i, fa un gest d’estranyesa. 

La senyora Leonor, està estirada al llit, tota envoltada de màquines que registren les seves constants. Malgrat l’aparatós accident i, ensurt consegüent es troba força bé, una mica adolorida i prou. El que l’amoïna més és veure el llom del susdit llibre que sobresurt de la bossa de plàstic. Entren dos mossos d’esquadra i li demanen per l’accident. També, si sabia la matrícula de l’altre vehicle. Tot just pot recordar el color del cotxe. Un del mossos es fixa en el llibre i fa un cop de colze al seu company indicant-li.

¾ Em sembla senyora Leonor que la hem de detenir.- Diu molt seriós el caporal.- Hi ha hagut denúncies. sobre una senyora gran que  atempta contra la moral del jovent, ensenyant-los llibres improcedents.

La Leonor va passar de l’hospital a la cel·la de la comissaria. Va tenir molta sort amb la intervenció del mossèn del poble i, fins i tot, del bisbe per desfer el malentès. 

Mes durant un llarg període de temps, la senyora Leonor, va viure endevinant la sornegueria en la cara dels seus conciutadans.  

Miquel Pujol Mur