Aquest va ser el primer pas. Si amb el campaner, amb algun altre i amb el meu home havia gaudit del sexe, amb aquest home vaig saber el que era el plaer i el dolor, tot junt. Va ser una prova de graduació molt forta, dins del que jo coneixia, fins llavors. Al sortir, no vaig trucar al meu home. Poc a poc, com intensament borratxa, vaig anar caminant fins a casa. Però no era de alcohol, era de ...
Aleshores el meu home va aconseguir
el lloc. Tot semblava flors i violes. Però un dia en sortir de la feina una
dona em va abordar sobtadament.
¾
Jove!
Ets la Laura, la dona del cap de sector borsari.
¾
Sí!
- Vaig respondre tota sorpresa, ja que no la coneixia de res.
¾ Mira, et serè ser sincera. La propietària d’aquesta empresa, de tot això, soc jo. El meu home, amb qui et vas ficar al llit, és un pobre xitxarel·lo, a les meves ordres. El puc acomiadar quan vulgui, sense donar-li ni un ral. M’agrada jugar en el teatre de titelles de la vida. També fruir del plaer i, tant em fa amb un home com amb una dona. Si voleu continuar a l’empresa, també vull gaudir de les teves gràcies.
Va ser com entrar en l’ull d’un huracà cada cop més ampli i abassegador. Fer-m’ho amb dones, perquè no va ser ella sola, també hi havia companyes i, companys. El meu home, tot eren complaences, mentre el seu compte corrent s’engreixés, no hi veia cap entrebanc en cap de les meves relacions. Finalment vaig arribar a les portes de l’infern, el masoquisme i el sadisme, també van formar una de les parts dels nostres entreteniments.
Fins que un dia em vaig adonar que havia arribat al fons del pou. Aquell dia, un bordegàs nou, em volia fer, ja no recordo el què. Ho havia vist en una pel·lícula i deia: És espatarrant.
Em vaig aixecar del llit, tota nua i, el vaig agafar per allò, que diuen que els fa homes i el vaig fer agenollar. El vaig bufetejar repetidament i, el vaig escopir a la cara. Tot seguit, vaig agafar la meva roba i, vaig marxar deixant-los a tots, sorpresos.
Poc dies després el meu home, em va comunicar que volia divorciar-se. Havia trobat una noia més tractable i, també més jove. El desgraciat va quedar-se amb la majoria dels diners. Només me’n va deixar uns quants per anar vivint una temporada.
Què fer? Sense feina i sense casa. Començar de nou a lluitar per aixecar cap. Per sort no havia deixat mai els estudis, van ser tot el de més profit que vaig treure de tots d’aquests anys de disbauxa. Era formosa, tenia una llicenciatura en econòmiques i empresarials. Era, potser el més important en els temps que corren, catedràtica en arts intimes. Però, amb pocs diners i amb la necessitat de guanyar-ne de pressa.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada