Però, la veritat és que en compte d’estudiar, repicava també altres coses més intimes del campaner i del capellà de torn.
Va tornar a casa, però aquesta
ocasió la mare va ser molt clara.
¾ Laura- Va li va dir. – busca’t amb qui casar-te i marxa aviat de casa. No vull perdre el Pere. Ets una bruixeta massa encantadora.
Aquest Pere, era el seu nou, diguem-li marit. Quin home! Un xic més jove que la mare però, una espècie de gall, sempre a punt. La comprenc. Un gall i dues gallines, en el mateix corral pinta molt malament. I més, si una és ja veterana i l’altra una tendra però, experimentada “polleta”.
Va anar a viure amb una amiga, va continuar estudiant i va començar a treballar en un gabinet d’advocats. Al pocs dies, va lligar amb un jove força atractiu i força prometedor de la feina. Poc després de les primeres paraules, ja sabeu com va tot això, una sortida, una mica de beguda i, quin lloc pot ser el millor per acabar la festa, que un bon llit i, tot el que segueix a continuació. Caram!! Si el capellà i campaner em sabia, aquest era una enciclopèdia completa.
No ho he d’explicar, veritat, ja sou força grans per saber el que va passar. Eh! Al poc temps ens vam casar.
Fins un dia que el meu home em va
dir:
¾
Saps
Laura, hi ha una plaça lliure de cap de secció en el sector borsari. Podria ser
nostra.- Aquest nostra-meva em va alertar força. Qué volia dir ... Però ell va
continuar sense deixar-me acabar de pensar: He parlat amb el cap major i m’ha
dit que tinc bones perspectives per aconseguir la plaça, només que em manca una
petita empenta.
¾
A
sí?- vaig inquirir.
¾
Sí!
Em va començar a parlar de que ets molt bonica i, sensual. Que tens un cos
meravellós i, molt ben format. De que m’ho dec passar molt bé. Que un, no ha de
ser egoista i, que si vull tenir un bon càrrec, segurament compartint els teus
favors, seria molt més fàcil.
¾
Què
li vas respondre?- vaig preguntar tota encuriosida, però també ja un xic
excitada. Sabia de sobres, com finalitzaria l’argumentació
¾ Mira em quedat que et portaré al seu apartament i, marxaré. Quan acabeu em fas una trucada i et vindré a buscar. Després, ja tot estarà arreglat, nou càrrec, més diners i unes bones vacances. Tampoc, he estat el teu primer home i, no hem de ser tan primmirats. És un home força agradable.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada