Aquesta va ser una nova experiència per terres andaluses. En la nostra habitual visita, a les terres del sud de la Península Ibèrica, vam anar un dia a conèixer els dòlmens del Pozuelo.
El jaciment arqueològic d’el Pozuelo ocupa una àrea de muntanya baixa, l'orografia de la qual és bastant irregular, amb pronunciats vessants, barrancs i nombrosos rierols. Malgrat això, no existeixen elevacions, oscil·lant l'alçada de les muntanyes entre els 300 i 400 metres d'alçada sobre el nivell del mar, sent escassos els que sobrepassen aquesta altura.
Aquest jaciment, descobert i excavat majoritàriament per Carlos Cerdán, el 1946, és el més clar i millor documentat exponent de les construccions megalítiques de Huelva. Aquests monuments pertanyen al Calcolític o Edat del Coure, el ritual funerari del qual estava caracteritzat per l'aixecament de dòlmens amb corredor i una o diverses càmeres dobles, triples o quíntuples, amb diferents traçats i mides.
Aquest fet, juntament amb l'anàlisi dels aixovars i la seva distribució, advoquen per la consideració d'el lloc de Pozuelo com una necròpolis d'enterraments col·lectius dispersa al territori en grups individualitzats. S'ha donat una cronologia general per als onze sepulcres del Pozuelo entre el 3000 i el 2500 aC. C., definint-los com les primeres arquitectures prehistòriques de la província de Huelva i les més antigues de la façana atlàntica.
Les restes arqueològiques pertanyents a aquest conjunt estan formades per cinc unitats, les quals integren, alhora, un o diversos dòlmens.
El conjunt dels dòlmens de Pozuelo està catalogat com a Bé d’Interès Cultural.
El lloc està ben senyalitzat, i és fàcil d’arribar però, nosaltres, el migdia del mes d’agost, vam haver de comprendre que no era el moment adequat per fer una visita. Publiquem les fotografia dels més propers a l’aparcament que van aconseguir trobar.
Dolmen 9: Cruciforme de tres cambres
i un corredor. (5)
Dolmen 7. Només restes d’un costat. (2)
No tot és glòria en aquest món. Hi ha que reconèixer que les idees no ben reeixides, no aconsegueixen tot el seu propòsit.
Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada