Les paraules d’Anna Frank escrites en l’Alemània del genocidi dels jueus, són un cant a l’esperança. Però, l’esperança és un desig que la realitat, en la majoria de les ocasions, resta anul·lada en el transcurs de la vida. Això, li va succeir a la jove escriptora. Va sucumbir a la bogeria d’un poble, que també era el seu. Només, un home i els seus sicaris, van realitzar l’extermini d’una gran part dels habitants de la seva pròpia pàtria.
No és del meu interès jutjar als generals d’aquest feta. Ja ho van ser en Nuremberg, malgrat no hi eren tots. Alguns van poder fugir de la justícia emparats per la Santa Seu i pels règims totalitaris d’aquest injust món nostre.
Per desgràcia aquest fet no ha estat l’únic. La història des del principi ens mostra lluites des del naixement de la humanitat. Fins i tot, en l’Evangeli, Antic Testament, ja ens parla de guerres i conquestes en èpoques anteriors al naixement de Jesucrist.
Mirant enrere des del curt espai de la meva vida recordo: Indoxina, Japó, Corea, Formosa, l’eterna lluita dels pobles de l’Àfrica, Iugoslàvia, i ara darrerament Ucraïna.
Tanta sang! Tan Sofriment? És necessari! Parlàvem al principi de l’Anna Frank i, també la seva família confinats en un pis i, temen que qualsevol els poguès delatar. Però, penso en tots aquest anys per mi viscuts, (No vull allunyar-me en el segles anteriors) quantes Anna Frank i família hi ha hagut. Moltes!!!
No és solament això: quanta misèria viu la humanitat. Mentre altres gasten diners en armes. Segurament, sí aquestes despeses, fossin fetes per millorar la vida dels desarrapats de la terra, la Humanitat podria viure millor.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada