La que em faltava! Com he d’escriure d’una cosa que no m’agrada? Desesperat i sense saber per on sortir-me’n, aquesta nit com un esclau, (esclau és, qui ha de fer coses que no li agraden) m’he assegut davant del televisor, disposat al sacrifici de veure el gran programa.
Quin suplici, veure totes aquelles persones fent trenta mil coses (anava a dir una paraula malsonant, però per respecte a l’audiència, m’ho callo) que no soc capaç de fer, ni em criden l’atenció. Tampoc, aquells plats tan treballats, són del meu desig.
Deu ser que soc de paladar espartà. No sabeu, com gaudeixo d’un entrecot ben cuinat, al punt, allò quan la carn és colrada per sobre i quan el ganivet la talla, surt rosada, tendra i de suau paladar, que se’t desfà a la boca, quasi sense mossegar-la. Això, és un bon menjar. Deixeu aquestes perversions culinàries i sobrecuinades per als esnobs. Menjar simple, ben cuinat i saborós. El cuinar de l’àvia, sense foteses de cap mena.
A mi a la cuina el que més m’ha interessat sempre és la presència femenina. Ja hi som! Què n’ha arribeu a ser de mal pensats! Quan de petit hi entrava i m’abraçava a la mare, aquella olor de menjar ben cuinat i el perfum de la mare, m’omplia. Aquella fragància de roses, ha perdurat sempre en el meu pensament. Sempre, la bona dona, em regalava alguna prova, del menjar que cuinava. Després les diferents presències femenines, de la meva vida, també m’han fet reviure aquells innocents instants.
Ara recapitulem perquè m’adono que en alguna cruïlla m’he perdut. M’han dit de fer una truita. Simplement, una truita. Per fer-la es necessiten ous. Una cosa arrodonida, amb closca de color blanc o moreno que es guarda a la nevera. Crec que l’embolcall dur s’ha de trencar, amb un copet. De dins surt un rovell grog, envoltat d’una substància gelatinosa, que anomenen clara. Tot això, es posa en un plat, amb una mica de sal, trossets d’all i julivert i, de vegades un petit rajolí de llet. Amb una forquilla, es remou i es bat, fins a fer-ne una amalgama total.
Una paella amb oli calent, al foc. Quan veieu que la temperatura és l’adient, hi tireu la barreja de l’ou, la sal, l’all i el julivert i, si n’hi haveu posat, la llet. Volta i volta, amb molta cura fins a embolicar-ho. Eviteu el foc massa fort. Aleshores, cadascú li dona el seu punt. Hi ha persones, a les quals agrada trobar l’ou sense quallar del tot. I altres, que el volen ben fet. I cap el plat, amb una llesqueta de pa amb tomàquet, al seu costat i un gotet de vi, ben fresquet. I per acabar d’adobar-ho un bon tall de secallona, ben seca. Si tan necessitats esteu, un cafè, tallat o un cigaló, ho deixo a la vostra selecció, tampoc queda gens malament.
Ostres! Ostres! Ostres! M’ha agafat gana.
Finalment he de dir que la presència femenina d’abans, allò de la fragància de roses, teniu-ho en compte. Deixeu la cuina neta, que no us caigui gens d’ou per terra, tampoc esclofolles, no sigui que de les roses, només en trobeu les punxes.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada