Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 2 de novembre del 2022

VILA DE PERATALLADA. BAIX EMPORDÀ

 En el nostre deambular, per la nostra terra catalana, ens sorprenen molts indrets que no coneixíem. Aquesta vegada la sorpresa va sorgir en el Baix Empordà. Volíem visitar un altre cop el poble de Parlavà, per què negar-ho el nostre interès era purament de caràcter mengívol, quan passant pel lloc de Peratallada, ens sorprenien la vista de la seva torre i del portal d’entrada que dona a la carretera i, vam decidir fer una parada perquè segurament valia la pena saber-ne un xic. Després la visita va ser sorprenent i vam conèixer un, del tants llocs de les nostre terres. carregats d’història. 


La seva peculiar ubicació, a lloms d'un basament de roca gres, i el seu entramat de carrerons medievals, el converteixen en un dels pobles més bonics de Catalunya. Pel que fa al nom, s'esmenta per primera vegada al segle X i dóna bona idea del seu significat: Petra Scissa o Petra Taiata (pedra tallada).  

La vila de Peratallada  posseeix un dels recintes fortificats  d’època medieval més ben conservats de Catalunya. Arquitectònicament, el conjunt, bastit majoritàriament entre el segles XII i XV, consta de tres sectors: un de central, situat a l’entorn del castell i que és la part més antiga i, dos ravals l’un a tramuntana i l’altre a llevant. Tots estan reforçats amb fossars defensius, i bona part estan excavats directament a  la roca.

 

A més , per millorar-ne la defensa, el recinte principal que envolta el turó on s’alça el castell de Peratallada (origen de la població), estava reforçat per diverses bestorres (reben aquest nom perquè són torres obertes per la part interior), de les quals se’n conserven tres en un relatiu bon estat. 

Aquesta disposició especial respon a la doble finalitat: eren molt econòmiques de bastir que no pas una torre tradicional, i en cas de necessitat, permetien dur fàcilment, als diversos pisos de què constaven, materials defensius per llançar-los als atacants (pedres, aigua bullent, fletxes, ets.). La torre de les Hores, que rep aquest nom perquè en +epoca contemporània va ser transformada en un campanar civil de la població, és un bon exemple d’aquesta mena d’arquitectura medieval.

 


Sincerament hem de dir que passejar pels seus carrers és un goig, igual que gaudir de les seves cases, els seus carrerons i les seves places. 

Ah! M’ho deixava, i la seva gastronomia. 

Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fon: Cartell Informatiu