ESTEM ARREGLATS

 

Sí! Sí! Estem ben arreglats!!! Aquesta setmana, el treball, està influenciat pels programes televisius de cuina. Aquest programes de televisió que, de vegades, fan plorar al veure’ls, pel neguit que passen els pobres concursants, per intentar quedar mig bé. Avui, a la nostra insigne professora, se li ocorre, fer-nos fer de cuiners. 

Aleshores, què voleu que faci, jo un molt negat cuiner. Mig perdut en el desvari, propi de la situació, començo a pensar quin serà el meu menú. Per què clar, jo voldria quedar bé. Com la majoria del meus companys. Tant pel meu saborós i ben presentat menjar, com per la seva elaboració.

¾    Déu meu!!! - Exclamo abassegat per la responsabilitat de quedar com cal. Em començo a moure, buscant d’on treure la fórmula màgica d’un bon menjar. Ja està! Ja tinc la solució, un llibre de cuina. Cerco en el prestatge i en trobo un de molt gruixut que s’anuncia com: La millor cuina francesa. 

Començo a passar pàgines. Trobo un cuinat, a la parmentier. Què és la parmentier dels pebrots. Jo no sé què és?

¾    Parmentier!!! – Repeteixo i, quedo embadalit. Què és això? Passo pàgina.

¾    Òndia!! Què diu aquí: Strogonoff! - Miro la portada del llibre i em dic: Sí, és francès però, això de Strogonoff, sona a rus. Deu ser d’importació!

Continuo passant pàgines: quan de cop, ho veig i, exclamo esparverat.

¾    Ratatouille!!- Que n’és, d’estrany aquest nom. Rata ...? Uf! Quin fàstic!!!

¾    Res! Res! Busquem coses més tradicionals.

Cerco un receptari del país. A veure: Fricandó de vedella amb bolets. Ui! Això no és per a mi, deixem-ho estar. 

Giro unes quantes pàgines. Paella de marisc. Massa coses, que si l’arròs. que si les gambes, que si els musclos. Res, res, una cuina més fàcil. Fora! Fora! 

Potser, penso esprement-me al màxim el magí: Ja està per fi. I ballo alegrement, un xic a la cuina.

¾    Una truita de patates. Com és que no se m’havia ocorregut abans? 

Veiem: Les patates, tallar-les a trossets. Després els ous, trencar-los i batre’ls. La paella, ja és al foc. Ostres! L’oli fa fum. Un dels ous ha rodolat. Plaf! S’ha trencat i, ha empastifat el terra. Més fum de l’oli. Nano! Apaga el foc i tapa la paella. He trepitjat l’ou i he patinat. El terra no es pot ni mirar, tot brut. També ha esquitxat, l’oli negre i cremat.  Quin merder!!! Més val que me’n vagi de casa.  Quina bronca, la mestressa. 

Saps què? Aniré al supermercat. Compraré una truita d’aquestes ja fetes. Un parell de llesques de pa, que ja les venen tallades. No m’agraden els problemes amb els ganivets. I per donar-li aquell aspecte casolà, tan propi nostre, allò de fregar el tomàquet  sobre el pa, hi posaré mitja ampolla de ketchup. 

I a qui no li agradi, que s’hi posi fulles! 

Miquel Pujol Mur