CIUTAT O MUNTANYA

 

La Maria i el Josep estan parlant, a la cuina, la petita cuina tradicional de molts pisos obrers. Generalment, són apretadetes de mides, allò que si un ha d’anar a la nevera, l’altre ha d’apartar-se. Quan eren més joves i el van estrenar els divertia molt, el frec a frec. Ara, ja més grans i aposentats, a més amb el nen jugant a la saleta, totes aquelles joioses i divertides històries han quedat mig oblidades. 

El Jesús, al menjador, està jugant amb un video nou de batalletes. Només se sent el soroll dels trets i, el “boom” de les cases caigudes. 

El Josep diu:

¾    Escolta, hauríem de preparar les vacances. A tu què et sembla, anem a Madrid o a la Vall d’Aran?

¾    Home, “carinyet”, això ho hem de pensar força bé. Què et sembla si li demanem l’opinió al nen?

¾    Ui, deixa’l! Ara amb el joc deu d’estar a la lluna de València. A més aquest any no podem estirar més el braç que la màniga. El col·legi, la pujada de l’euríbor de la hipoteca del pis i, hem de pensar en canviar el cotxe.

¾    Tens tota la raó, hem de anar amb peus de plom. Si no, ens menjarem els pocs estalvis que tenim

¾    He anat a l’agència de sempre i m’han donat aquests fulletons. Què opines, ciutat o muntanya?

¾    La mateixa agència que ens va enganyar, l’any passat?- Exclama horroritzada, la Maria.- Suposo que aquesta vegada no has tingut pèls a la llengua.

¾    Maria, no va estar tan malament. Cert que volíem anar a Benidorm i vam acabar a A Corunya. Però ens vam afartar de peix, pop i cloïsses. Al vi, el “Albariño,” tampoc li feies tu cap fàstic. Entrava, com a res però després, si que es notava. Ens ho vam passar força bé.

¾    Sí, ja ho sé! Van ser unes de les millors vacances que hem fet. Va ves-hi i, que ens preparin la sortida. Mira, si pot ser a una casa rural per gaudir de més llibertat. I tu, vigila que la Montse és molt eficient, però massa riallera i propera. Ja m’entens!

¾    A les seves ordres, senyora! No et preocupis que em mantindré a distància.

¾    Sobretot, que no ens torni a donar gat per llebre. No vull acabar fent “surfing” a Fuerteventura. Vull respirar aire pur de muntanya. 

Al cap de dues hores torna el Josep. Porta la cara mig seriosa i mig enriolada.

¾    Què! On anem?- inquireix la Maria, una mica mosca amb la cara del Josep.

¾    Mira, Maria! És que aquesta noia, la Montse, té cada idea. No tu imaginaràs mai. Saps què? Anirem a Disneyland Paris! Tenen una oferta amb un preu especial i m’ha convençut. També ho he hagut de reconèixer, el Jesús en gaudirà més que anant a pujar muntanyes.

¾    D’acord! Però el proper any hi aniré jo, a contractar les vacances. No crec que a mi em convenci, mirant-me amb els seus ulls de gata. 

Miquel Pujol Mur