En seria molta fàcil, escriure un relat, mig en conya, mig seriós. N’hi ha moltes histèries d’aquest tipus en el cinema per copiar. Però no, em nego a fer-ho.
Tema delicat el de l’emancipació dels joves. Té tantes condicionants i tantes variants, com persones hi ha en aquest món. No puc pensar mai, que cap persona en el sant judici, no vulgui fugir de casa per volar en plena llibertat.
Volar, vol dir muntar un niu per ell sol o, amb la seva parella, on no hagi d’estar controlat per la llei dels pares. O potser, no hi ha tal llei.
En aquest món nostre, que cada cop
entenc menys, hi ha un cúmul de circumstancies
en els que tampoc puc, ni vull opinar.
Pisos de compra, una modalitat que bé marcada pels tipus d’interès de la hipoteca. Sempre m’he sentit esgarrifat, quan ofereixen diners a pagar en cinquanta anys. Podré mantenir un treball durant tants anys.
Quan arribi a l’edat de jubilació. sobre quina valoració dels anys cotissats, disposaré quan mouen contínuament l’edat.
Una altra diversificació del niu, casa, matrimoni o refugi, sortia un article en un diari que ara la nova modalitat és una relació, via xarxa internet, per una nit amb un desconegut. A continuar, si no hi ha “cricketing”. Parauleta anglesa que vol dir, si fos ben escrita, que no et contesten després.
Aleshores, per que necessito un pis per mi sol, si amb els pares visc de conya.
No sé quantes dubtes m’envaeixen sobre el futur dels joves d’avui en dia.
Sincerament, crec que no puc opinar, ja que hi ha tantes coses a pensar, que no me’n sortiria.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada