“Bones” a tothom. Us he d’explicar la meva nova aventura. Soc, simplement un becari d’un diari de comarca. Em manquen alguns cursos per acabar la carrera però, malgrat tot, com que tinc un oncle ben posicionat a l’Ajuntament, m’ha endollat, <quina forma més del país, per a dir enchufado>, en el susdit diari del poble. La comarca és prou minsa. El poble, pròpiament dit: mal contades, una trentena de cases, dos barris un xic allunyats i mig buits i, quatre masies perdudes en el territori. Com comprendreu, no s’ha d’escarrassar-s’hi gaire. Però, tenim un director que és l’hòstia, sempre busca noves notícies per omplir el diari. Jo crec que en compra un de la capital i busca, entre els editorials, per trobar-ne una de nova. Doncs, aquest matí, m’ha cridat a la seva oficina. No us penseu gaire cosa, una habitació de 6 x3m. Única cosa, que la diferencia de les altres, és un rètol que posa amb lletres daurades: “Sr. Director”. Ho he de dir, les lletres daurades, damunt la fusta pintada de color marró, fan goig. M’he hagut de quedar dret, ja que un munt de paperassa inunda la xica oficina.
¾ Joan! Tu, que ets de la “nouvelle vague”, perquè ets el més jove, has de fer un reportatge com cal. – (Se las fa d’important malgrat només siguem tres i, la dona de la neteja). – Vull que em facis una entrevista ben entenimentada sobre,- “Agafa’t fort, nano”-, l’alimentació i la salut sempre van juntes. El diari de la Capital, ha fet un article molt interessant. Nosaltres, amb tu, que portes l’empenta de la sang nova i, els teus estudis moderns n’aconseguirem una de millor i, potser ens donaran un Pulitzer. Vinga surt pel poble i, digues-me què pensen els nostres conveïns.
Surto al carrer i, l’ànima em cau al peus. Fa un sol que estavella. No passa ningú pel carrer. Quan fa calor suo molt i constantment m’he de treure de la butxaca un mocador, per eixugar-me la cara. El sol crema totes les idees que ningú pugui tenir. Penso, l’alcalde? No, només parla de les properes eleccions. El “tiet” se n’ha anat de vacances. Em pregunto, a qui faig una entrevista sobre menjar i salut. Aleshores, me n’adono del mossèn que va cap a l’hostal.
Amb tanta calor, no tinc ni forces
per caminar. Travesso el carrer poc a poc. Lentament, passa rere passa i, cercant
l’ombra de les cases. Intento fer el mínim esforç. Quan arribo a l’ombra de
l’hostal, veig al mossèn assegut a una taula i llegint el diari. La Montse, li
porta una cervesa ben fresqueta. Em poso al seu costat i, li demano permís per
fer un petit canvi d’impressions.
¾
Mossèn,
és per a una entrevista del diari.
¾
AH!
Bé fill. Digues.
¾
Que
en pensa, de la dieta i la salut?
¾
Molt
important! - I es tusta la panxa.- Veuràs massa aliment engreixa a la gent,
llavors venen el mals pensaments i les males obres. Si la sang és minsa tot és
calmat i tranquil. Si abuses del menjar, la sang s’esvalota i, el cervell només
pensa en les males idees. Com menys mengis, més apaivagat estarà el teu
cap. Eh, ho entens fill!
El mossèn es gira cap a la cuina hi
crida:
¾ Maria, i el vi i l’entrecot de mig quilo? Què, quan arriba? Després, per postres, el pastís de nata i nous. Ep! I no t’oblidis per acabar, el cafè i la ratafia. Noi, asseu-te que fas mala cara, deus menjar poc. Maria pel jove el mateix. Que no se’ns posi escrofulós i ens quedem sense futur periodista.
He comprès, que poca cosa més en trauria, de profit, de la nostra conversa. He preferit acceptar la invitació del mossèn. L’aire condicionat també hi ha ajudat.
Aprofitant-me del generós oferiment del mossèn me l’he anat mirant més detingudament. He pensat: “Com has canviat amic, vas venir del seminari prim i sec i, ara es nota que t’ha provat l’aire de la muntanya, la bona carn i el bon vi. Visca la bona dieta que ens va p...r!!
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada