El Tim, en aquesta primera sortida del cau, observa meravellat els voltants. Fa pocs dies, la seva mare, li va permetre veure l’exterior del lloc on viuen. La neu, encara emmascarava els voltants del seu lloc de naixement i, refugi de la seva primera creixença.
Avui, la mare, cansada de la seva insistència per sortir, li ha donat una tendra empenta i, l’impuls l’ha fet rodolar pel lleu pendent. Desprès, al costat, sempre al costat de la mare, obeint-la cegament, ha començat a conèixer el seu món.
Mira i ensuma les flors. Quina olor, quina flaire! Segueix, encisat el vol d’unes ales que giren com si ballessin en l’aire. Prova d’agafar-ne una i aquesta lleugera, l’esquiva. La mare li diu: Això és una papallona, mira molta ala i poc cos. Escolta, més que no veu, el brunzir de les abelles. La mare li recomana: No les emprenyis gaire, són unes amigues que fan una cosa que t’agradarà molt, però piquen i fan mal quan s’és jove.
Una llum forta, una bola de foc, dalt del cel, l’esparvera. Pensa em cremarà, fins que escolta les sàvies paraules de la seva progenitora: Això és el sol, il·lumina i escalfa el nostre hàbitat. Sense ell, no hi hauria vida.
Quantes coses aprèn, el Tim. La mare, al seu costat, li ensenya tot, el bo i el dolent. Aquella planta sí, l’altra no. L’osset intenta recordar totes les ensenyances. També gaudir de la primavera, de tot aquell món que esclata a la seva innocent mirada. Després, l’estiu, amb noves coses a aprendre i, més tard la tardor.
Plou! El Tim, sorprès nota la pluja, amiga a l’estiu però, ara freda com el temps rúfol, que l’acompanya. Han desaparegut, les flors i els insectes. Les flors, han canviat els colors, per llavors, per perpetuar la vida. Les papallones d’alegres cabrioles, també han desaparegut.
L’amic sol s’amaga aviat. La lluna, dona claror però, no escalfa l’ambient. Unes volves blanques, cauen d’un cel fosc. Primer les persegueix, intentant recollir-les i no les pot agafar i, si n’agafa alguna, desapareix ràpidament de les seves urpes.
Un gruny de la mare l’avisa: Prou: Ara gaudirem del repòs hivernal.
Feixuc, ha crescut i engreixat molt, aquest temporada. El Tim comença a notar la son de la hivernada. Fins que la primavera, sigui benvinguda i divertida.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada