“Preservatiu” Horror! Quina paraula més compromesa per a un relat, per molt creatiu que sigui.
Esglaiat, he recorregut a Internet per saber quina significació té, aquesta paraula perseguida per l’Església. Anatema de la religiositat. Barrera, per la perpetuïtat de l’espècie humana. El seu origen és antiquíssim, hi ha anotacions del 1.200 aC., vinents d’egipcis, grecs i romans. Perquè, no he mirat en les històries i llegendes del països d’Orient. Doncs, deixant al marge tan assenyades paraules, intentaré crear un relat més imaginari.
A veure, què espereu de mi? Ep! Veig somriures plens d’ironia. Ja sabeu que més d’una vegada, camino per camins enrevessats i, plens de giragonses, del bon amor.
Bé, posem-nos en marxa:
En tot el poble es sabut les relacions de mossèn Albert amb la dona de l’alcalde, la senyora Visitació. Els seus consells sacerdotals, no tenen res a veure amb l’espiritualitat de l’ànima. Quan els vilatans veien el nen, de petit, el Jaume, corrent en bicicleta com un esperitat pels carrers del poble, les ments malpensades corrien immediatament als telèfons, per donar la primícia i, satisfer la xafarderia local.
Què hi podem fer, les ments perverses i picaresques són a tot arreu. Per a què fixar-nos en coses naturals, pròpies de la raça humana? Ja provinents des de l’inici de l’Edèn. Que jo recordi, no he llegit cap prevenció sobre el sexe. Les paraules que recordo van ser: Creixeu i multipliqueu-vos.
I vosaltres? Què? Em doneu la raó? O no? Ai! Punyeters!
La veritat és que la “Visi” té totes
les formes adequades, per fruir, d’allò tan natural de l’espècie. Don “Àngel”,
aclaparat pel govern del poble, només pensa en omplir-se les butxaques. Quedar
bé, amb els peixos grossos del partit és, actualment, la seva segona quimera a la vida.
Tan enfeinat està que ha deixat de prestar la deguda atenció a les encisadores
i desitjables formes de la seva esposa.
Ai! Aquells raconets, de tan bon recórrer! Eh, amics! Que som d’idiotes els humans, perseguir els paradisos llunyans i, oblidar-se dels propers. Doncs bé, continuem!
La “Visi” és alta, propera a la quarantena, ben formada, de llargues cames, llavis molsuts i riallers. Una cabellera, que quan es desfà el monyo, li arriba a la cintura i, que sap aprofitar en el joc de la vergonya: Veus o no veus? Uns ulls foscos que emeten ardents raigs de desig. Més d’un dels sàtrapes del partit, també la tenia ullada, però ella no els permet mai sobrepassar-se. Només faltaria! Encara la voldrien fer servir de moneda de canvi, per a favors al marit. Al seu home, l’estima i el respecta de veritat però, el temps d’aquella escalfor íntima i plaent, ha quedat postergat. Més aviat, pels interessos del seu estimat “Don Àngel”, que no per part seva.
M’enteneu, oi? Doncs, tornem-hi!
Mossèn Albert, ànima beneïda del cel. Aquest, sí que és eixerit. Té un do de paraula, que enlluerna tota la parròquia. No hi ha cap mestressa, que no s’hagi enamorat de la seva veu profunda i dolça. Una veu, que sap modular segons el moment adequat. Igual, clama el càstig del cel per als avars, que no donen prou diners pel manteniment eclesial, com xiuxiueja tendres paraules a les orelles de les comares.
Continuarà ...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada