Se n’era un mendicant que caminava sense esma. Estava mig marejat per manca de menjar. Total, un tros d’entrepà, que algú havia tirat en una paperera. Era a prop d’un col·legi de nens. Segurament, comprat en una franquícia alimentària. Després, un glop de cervesa, d’una llauna abandonada en un banc.
De sobte aparegué davant seu un mag.
Tot al seu voltant era il·luminat de color rosa i el fons, de blau cel. Un xic “démodé”,
va pensar el nostre captaire. El gran mag tot florescent i, amb un gran turbant
que li envoltava el cap, el cridà:
¾ Escolta bon home. Apropa’t que et vull fer una pregunta molt senzilla de respondre. Reunits tots els mags de l’Univers, no hem pogut esbrinar-ho. Hem pensat que segurament el nostre pensament, capficat amb temes transcendentals, s’havia perdut el taller de coses elementals. El teu premi, serà poder menjar cada dia, una menjada. Mira aquí tens tres tresors que són salut, diners i amor. Quin és el millor o, en quin ordre els posaries.
El pobre home comença a donar voltes
a la qüestió. Però no se’n surt. El mag, finalment impacient i cansat d’esperar,
digué:
¾
Mira
et deixo tres pedres pintades dels colors representatius. Daurada per a la riquesa, rosada per a la salut i vermella
per a l’amor. Tornaré demà a la nit i em donaràs la resposta.
Seguidament va desaparèixer.
L’esparracat va estar tot el dia
donant-li voltes i voltes a l’elecció. En ocasions agafava els símbols i els
canviava d’ordre, després els movia una altra vegada, per tornar-los a posar més
tard, al mateix lloc. Així va arribar la nit i, de nou aparegué el mag.
¾
Què,
quina és la millor opció?
L’home afamat, assedegat, amb el cap
enterbolit de tan pensar, va alçar la cara i va dir:
¾ Saps què? Me’n vaig a buscar altre cop, menjar a les papereres. Massa complicat. Les tres a la vegada no donen la felicitat completa. És com un escambell de tres potes, sempre en coixeja una. Ja us ho fareu!
Mentre caminava, cercant alguna cosa aprofitable, dins els contenidors dels supermercats, cosa cada vegada més difícil amb la recollida selectiva, el seu cap anava barrinant. Una visió se li va aparèixer d’imprevist, mentre agafava una fruita bastant tocada. Caram! Amb el diners en aquest món capitalista es pot aconseguir quasi tot.
Malaltia; metges i hospital i
residències
Amor, actualment una mica devaluat.
Deixant-ho per terra totes les seves miserables pertinences va córrer fins el lloc de l’aparició. Desolat va asseure’s a terra, no hi havia res. El seu pensament. al girar cua, per tornar corrent a posseir les seves úniques possessions va ser: Per manca de decisió, una altra ocasió perduda.
N’hi ha tantes d’ocasions perdudes a la vida.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada