Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dilluns, 29 d’octubre del 2012

EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA.


He llegit un altre llibre i com la seva lectura m’ha estat plaent és el vull comentar un xic.

“EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA” és de l’autor nord-americà Robert Fisher (Chicago, 4/3/1943- 26/9/2008), publicat per Editorial Laertes en la Col·lecció l’Arca. La traducció és feta per Jordi Vidal Tubau.
 
L'autor a la seva autobiografia va descriure el seu naixement de la següent forma: “Vaig nàixer a la ciutat de Chicago (Illinois) amb el fi d’estar a prop de la meva mare. Em recordo que va ser dimarts perquè aquell dia no era fent res més”.
 Als 19 anys escrivia guions per còmics com Groucho Marx, Lucille Ball, Bob Hope, George Burns i Alan King. Les seves col·laboracions  en programes radiofònics i televisius són en gran nombre. Les seves obres de teatre i musicals amb recollit excel·lents critiques i molts guardons. 

Del llibre "El Cavaller de l’armadura rovellada" s'han venut 100.000.000 d’exemplars.

Narra les aventures en clau esotèrica d’un cavaller que lluità amb mil dracs i salva a totes les donzelles i princeses del món per tal d’aconseguir ser el millor cavaller del món. Un dels pocs dies que és a casa la seva esposa Juliet li demana que es tregui l’armadura perquè el seu fill Christofher només el coneix per un retrat de feia molts anys. Aleshores es dona compte que l’armadura de tant portar-la s’ha oxidat i no se la pot treure.

El llibre és petit format només 98 pàgines i vull citar un petit tros no sé dir si és dels millors, perquè en té molts de bons, però és a la primera plana del llibre.

“Lluitava contra enemics que eren dolents, vils i odiosos. Matava dracs i salvava belles damisel·les en perill. Quan la feina minvava, tenia el vici de salvar damisel·les encara que no volguessin ser salvades, i així, encara que moltes dames li estaven agraïdes, moltes altres estaven furioses amb ell”

En clau de humor ens fa un retrat de les persones que cerquen la fama o el triomf sense donar-se compte de moltes coses més importants que deixen enrere i tenen més importància que l’efímera gloria.

Si us decidiu a llegir-lo passareu una agradable i breu estona.

Miquel Pujol Mur.