¾ LA IMAGINACIÓ CONSOLA ALS HOMES
DEL QUÈ NO PODEN SER. L'HUMOR ELS
CONSOLA DEL QUÈ SÓN.
Sir Winston
Churchill.
Encara
manquen una trentena de quilometres a fer pels corredors que ja donen mostres
de ser assedegats i suats. Repassa els atletes participants i jutja la mostra
de les formes més aberrants que poden vestir a l’esser humà.
Una
bigarrada confusió de samarretes de diferents colors, mides i formes.
Pantalons
curts, pantalons mig curts i i mallots equipen els corredors i per què no també
a les corredores si no què en elles els equips semblaven una mica més xics i
més ajustats com si volguessin mostrar la bellesa de la figura femenina envers
de la musculatura dels homes.
Les
sabatilles també són un “tutti colore” de l’arc de sant Martí i fan una
composició tan colorista com les samarretes. Quins colors són els més portats:
el verd més llampant, el groc cridaner i àcid, aquell blau: quin blau? el fosc,
el clar, el celest, i com no, uns
conjunts en negre que semblen més aptes per recollir el premi que per
esforçar-se.
I quan
passen les formes de córrer també criden la atenció, aquell ha començat i
semblà que va cansat potser els nervis l’han traït durant la nit i el descans
no ha estat l’oportú.
Aquella noia
no sembla prou concentrada i va saludant a tothom per fer notar la seva
presència, i l’altra que vesteix tota ella de vermell i el seu caminar és
ondulant com el d’una ballarina.
L’home alt
que corre fent gambades i porta un mocador al cap com si vingués de l’hort de
recollir tomàquets. I el petitó que semblà que el persegueix però ha de
triplicar les seves passes per atrapar-lo.
Ara refan el
camí de tornada els primers s’estiren i lleugers com un llebrer estenen les
cames en un darrer esforç mentre contenen la respiració per l’esprint final.
La noia
simpàtica ha quedat molt enrere i sembla està pagant les salutacions i els
somriures de la primera part. Ara la seva cara suada mostra el cansament i el
somriure s’ha convertit en una ganyota de l’esperit amb la intenció d’arribar a
meta.
Caram- pensa
l’home- la noia flama vermella ha perdut l’ondulació de malucs però segueix
corrent eixeridament. Aquesta mossa arribarà a la final.
Ja arriben
l’alt i el baixet encara corrent junts però la distància ha minvat la força del
gran, les seves camades ja no són tan llargues i el petit continua però el
sofriment es marca en la seva cara enrogida de tensió.
La parella
del conjunt negre van al seu pas sense perdre el control i tant corren ara com
al principi. Segurament sense ser guanyadors saben córrer sense extenuar-se.
Esport per fer esport.
Ha passat
una estona agradable veien passar esportistes i jutjant la forma de competir de cadascun dels participants.
Ai, ell en
el seu temps també corria però el destí en forma d’accident l’ha lligat a la
cadira de rodes.
¾SI SABES QUE EL MÓN S'HA D'ACABAR
DEMÀ, JO AVUI ENCARA PLANTARIA UN ARBRE. Martin Luther King.
Si jo hagués sabut en quin arbre havia de xocar
el meu cotxe l’hauria tallat abans. Comenta per si mateix l’home mentre amb les
mans fa girar les rodes del nou vehicle sense motor.
Miquel Pujol Mur
Berga, 24/10/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada