Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 14 de novembre del 2012

ESTRANY GINY.

Quan dones voltes per les diferents terres de la nostra país sempre et trobés amb una impensada sorpresa. 

En una d’aquestes sortides van veure un estri que lluny de la cibernètica i l’electrònica actuals complia perfectament amb la missió a que era  destinat. 

Lluny dels USB de primera i segona generació. Lluny de xips prodigiosos. Lluny de qualsevol tècnica moderna i a més cercant poder ser reutilitzat i reutilitzable. 

Només s’ha de tenir cura del seu destí final però dintre de tot mai serà tan perillós com una pila o altre utillatge electrònic. 

A més de fer el treball pertinent dins de la més moderna utilitat, hem de sumar l’economia ja què una vegada begut el contingut que és qui dóna el preu, la resta del giny té valor zero.
Gràcies a l’enginy humà s’han superat inversemblants qüestions a la vida. 

Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 12/11/2012.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)