En la nostra habitual recerca de
llocs per visitar ens vam apropar al poble de Cortàs, pertanyent al municipi de
Bellver de Cerdanya. Forma part dels anomenats pobles de la Solana: Cortàs,
Éller, Ordèn i Talltendre.
En arribar al poble, situat a 1340 m
d’altitud, vam veure en la seva part alta l’església que construïda en la
vessant superior del turó domina les
cases del poble.
Segons l’Informe de Sostenibilitat
de Bellver el nombre d’habitants de Cortàs, segons dades del 2011, són aproximadament
uns 22 habitants que viuen en el marc incomparable de la natura amb una bella panoràmica damunt
la Valltova. Actualment hi ha un grup de
vivendes per gaudir del cap de setmana i vacances.
L’edifici d’un romànic auster és d’una
sola nau amb volta apuntada i planta trapezoïdal per desviació de l’absis
semicircular.
L’absis de parets força gruixudes per
sostenir la volta de canó és mancat de cap mena d’ornamentació. Enmig hi ha una
finestra de doble esqueixada.
Podia haver hagut altre finestra
semblant al frontispici substituïda en tot cas per l’ull de bou. Damunt hi ha
al campanar d’espadanya de dos ulls. La coberta es de lloses de llicorella.
A migdia trobem l’antiga porta actualment
paredada, mentre que l’actual, de nova factura, integra el forrellat de la
primitiva. Una llàstima perquè les dovelles antigues formen un arc mol més
artístic que la moderna.
En l’interior hi ha la sagristia, i
dues capelles laterals a banda i banda amb arcs de mig punt i també un cor de
fusta. Aquests cossos van ser afegits en època posterior. Té una petita pica
baptismal amb ornamentació treballada.
Buscant dades del sant, nom generalment
no gaire estès, vaig trobar les següents: Sant Policarp d’Esmirna fou un
escriptor grec cristià del segle II. Va morir com a màrtir essent cremat viu a
l’edat de 86 anys. És autor de diverses epístoles i venerat com a Sant en tota
la cristiandat.
Devoció a Barcelona: Pel fet que el
26 de gener, dia de la seva festivitat, va tenir lloc la victòria a la Batalla
de Montjuic, Sant Policarp va esser tingut com a protector de les tropes
catalanes. Diu la llegenda que havia aparegut sobre la porta de Santa Madrona a
la muralla per encoratjar l’exèrcit català.
També fou venerat contra el mal d’orelles
i l’oli de les llànties del seu altar era tingut com remeier.
Quan oli serà necessari per què s’escolti
el clam dels catalans!!
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada