El soroll somort d’una cadira
s’endinsa dins la petita cuina. La dona ix tota amoïnada i el troba enredat amb
les arrels de fusta. Tota atrafegada li dóna una mà que s’enllaça amb una altra
mà caiguda. Un cos ajuda l’altre cos i una vegada els dos alçats uns llavis cerquen els
altres llavis. I tots dos es clouen amb una fàcil abraçada i una carícia com un
record dels anys de jovenesa.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada