He llegit la novel·la “Mentiras de
Verano” de l’autor alemany Bernhard Schilink (1944) editat per l’Editorial
Anagrama i traduïda per Txaro Santoro.
L’obra consta de set relats breus
que em van agradar per què tracta de les idees intimes de les persones i les
seves obsessions.
L’amor que neix improvisadament en
unes vacances però quan cadascú torna a la seva realitat pròpia es veu la
dificultat de sortir del cercle de la rutina habitual.
De problemes d’una parella que volen
casar-se i les diferents relacions socials i sexuals són una trava per
aconseguir una relació estable.
De home possessiu que tem perdre la
dona i el fill donat l’èxit com escriptora de la seva parella. Els encercla i
els incomunica del món volem controlar la seva vida.
De la mania persecutòria d’un veí de
viatge que ens vol explicar totes les seves vivències i sofriments.
De l’home que fa una reunió familiar
per conviure tots plegats abans d’acomiadar-se per darrera vegada per haver
contret una malaltia greu.
El fill que vol comunicar-se amb el
seu pare i busca com excusa un concert de J.S. Bach. Emotiu i real.
Dels somnis de una dona gran que
recorda amor de joventut i la realitat de la seva vida.
L’escriptor exerceix de jutge i crec
que la inspiració va envoltada per la realitat coneguda en el exercici de la
seva professió.
Cercant dades sobre el llibre i l’autor
m’he trobat en l’agradable sorpresa que entre les seves obres n’hi ha la titulada
“El Lector” un gran èxit publicitari en Alemanya i traduïda a trenta idiomes.
Un gran best seller internacional i amb múltiples premis en el seu país, Itàlia
i França.
Recordo “El Lector”, que vull llegir,
perquè em recorda la pel·lícula amb el mateix nom que em va impactar molt.
Us recomana des de la meva petita
cultura llegiu aquesta obra “Mentiras de verano” per passar una estona veien
com de difícils i complexes són les reaccions humanes.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 14/11/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada