L’Helena observa el camp des de la
finestra del cotxe. Els camps
d’ametllers estàn florits, com és habitual a l’inici de la primavera. Fa
goig veure la gran quantitat de flors que han sortit en pocs dies, d’uns arbres
que fa poc, només eren uns esquelets en negre.
Tot és radiant. Els blancs i rosats
pètals modifiquen la perspectiva. Hi ha
neu a les muntanyes i l’aire encara és fresc. Però el sol il·lumina l’horitzó i
el cor gaudeix del nou cicle de la terra.
La terra és plena d’alegria, perquè de
nou s’ha complert el curs de la fecunditat. L’alegria de la vida es nota en la
cara de la gent, ja que aviat el fruit omplirà els arbres i la collita s’apropara
ràpidament. Després, de nou la terra complirà el seu ritu anyal i els camps de
blat o civada s’acoloriran de verd,
primer; i després de daurat, en tota la
contrada.
En travessar zones boscoses les
flors boscanes també mostren amb els seus colors groguencs, l’arribada de la
nova estació. Plantes d’espígol, ja florides però encara tendres, deixen anar la
seva olor en l’ambient.
Tot comença de nou quan l’hivern
queda enrere.
Però l’Helena, malgrat que nota la
nova estació no fa cap senyal d’alegria. El seu destí el sap de sobres. Una magnífica
residència en una ciutat propera. Dubta si a través dels vidres d’una finestra
de capital podrà veure, tal vegada només recordar, aquest món tan formós que
deixa enrere.
Hi haurà flors en els passadissos? O
només rams comprats, que en pocs dies es marciran sense deixar cap aroma? S’ha
adonat que les roses que li porta la seva filla, quan la ve a visitar, no fan cap
perfum. Molts llaços, molts guarnits, moltes espigues seques i molta
cel·lofana. Però d’olor poca, i si n’hi ha alguna, es nota de seguida que és
simplement un afegit d’essències artificials.
Perquè ha deixat enrere la seva
terra, sap que l’enyorarà, tot sigui fet per amor. Per estar al costat dels
seus, malgrat sap que només seran visites rutinàries. Que passada la novetat,
pensaran que l’àvia ja està prou acompanyada pels nous companys.
Diran: Sí, l’avia està molt ben
cuidada. Les infermeres i el personal hi tenen molta cura en el seu benestar.
Menja molt bé. Les trobades s’espaiaran. Quan es produeixen, seran curtes. Ella
mateixa mentirà mostrant una alegria que no sentirà.
Ho ha vist en altres amigues que al
cap del temps són una nebulosa sense records. Han perdut el que eren i tornen a
ser éssers infantils que miren rere un cristall en recerca del temps perdut.
Esperant els seus i esperant
l’hivern sense primavera.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada