¾
Sabeu
què, el Valentí és xic.
¾
No
fotis! Xic?
¾
Si
semblava una fera! Amb la cuirassa i l’espasa.
¾
Sí,
però la espasa no passava de ser d’un curt i feble punyal. Noi, el Valentí és
xic.
Fins i tot, la mainada cantava al
seu pas pels carrers una cançoneta que deia.
El Valentí és xic! El Valentí és
xic!
Quan l’espasa se li farà gran!
El Valentí és xic! El Valentí és
xic!
Cansats de les befes dels súbdits el
monarca va aconsellar al cavaller fer una novena a Sant Valentí, patró dels
enamorats. A continuació, una altra a Santa Rita, campiona dels impossibles. Però
res de res, el valent Valentí continuava xic.
Desesperat, el rei va demanar a la
reina Desirée que deixes el seus entreteniments carnals, i anés a la cort a
veure si amb el llibre del vedes espavilava el noi. Però no va servir de res.
Per molt que mirés els dibuixos i volgués fer pràctiques, sota la direcció de
la reina, el Valentí continuava xic. Cansada de perdre el temps, la
reina va dir que es marxava un altre cop a les seves laborioses distraccions.
Buscant l'impossible el cavaller va
anar a veure a la bruixa Matilde. Aquesta vella i sàvia dona va tenir compassió
del desgraciat cavaller. També va pensar en l’infortuni d’un regne sense hereus.
Llavors va decidir donar-li un nou fruit que havia arribat de països llunyans.
Li deien cacau, després popularment se li va dir xocolata. Va fer un beuratge
on li va posar la famosa xocolata, grans quantitats d’herbes medicinals i al·lucinògenes,
pols de corn de rinoceront i trenta mil potingues més. Com que ho cobrava tot a
preu d’or, aviat es va fer rica i va comprar mig país.
Al·leluia!! Al·leluia!! Van batre
les campanes en totes les esglésies del país. Va repartir-se vi a dojo per
celebrar-ho. El Valentí, ja no era xic, que era gran. Anys després van maleir les
metzines de la bruixa, ja que se’ls hi va fer gros. La parella va tenir dotze
fills.
Us ho imagineu? Dotze prínceps
barallant-se en el regne. No parava ningú. El rei estava desesperat, ara era un
nét qui feia una malifeta, ara era l’altre. El pobre rei no parava de posar pau
en la seva descendència.
El Valentí, ja gros, i la princesa
Lola finalment van prendre la ruta del sud per viure amb el germà bergant. La
reina mare va donar moltes llargues abans de tornar al reialme. S’ho passava
tan bé! El rei és va avorrir encara més. Fins i tot, va anar a comprar un drac
jove, per a veure si així acabava amb la beneiteria dels seus néts.
Aquesta punyetera i maldestra
llegenda s’ha acabat.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada