Assegut en un tronc d’arbre l’home
descansa del camí fet. La veritat és que
ha estat llarg. Mentre reposa recorda els anys de joventut.
A la seva ment venen cançons de
molts anys enllà i una entre altres ressona dins el seu cap.
Ja
son molt lluny els jorns de nostra amistat
els vells companys ens van deixar fa temps
i van marxar al país del gran repòs
Se sent les seves veus cantar no tardis ja.
els vells companys ens van deixar fa temps
i van marxar al país del gran repòs
Se sent les seves veus cantar no tardis ja.
Però el repòs ha estat adient i
empren de nou la ruta desitjant que el temps restant sigui força llarg.
Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada