Un raig d’aigua brolla a la font de la muntanya.
L'estany, al seus peus reclama, impacient, aquesta aigua i la de mil fons més per omplir
el seu jaç.
Amb
alegria, pura i neta, pica damunt la pedra i fa milions d'esquitxos.
Les
meves botes és mullen de petites estrelles lluents.
La
meva boca s’omple d’aigua freda i pura de muntanya.
La
seva fredor degota lentament dins meu.
En
acabar un sospir se m’escapa lentament.
La
font, el llac, les muntanyes i un cel blau amb lleugers núvols blancs donen
satisfacció a la meva ment.
Sant
Maurici omple, per una llarga estona, el meu pensament.
Ara
et recordo amb enyor, i el cor em diu, potser has arribat massa tard per
conèixer-ho tot.
Miquel
Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada