Aquesta
parella acabarà malament. La Marta i l’Oriol abans arribaven alegres, a
l’oficina. Feia goig veure’ls contents i entremaliats com gínjols. Ara entren amb
les ulleres de sol posades i no se les treuen ni per dinar a la cafeteria. Casualment
he coincidit amb ella al lavabo, té la cara demacrada i fa unes ulleres fosques i negres, que quasi
no se li veu el blanc dels ulls. Li he preguntat:
¾
Estàs
bé?
¾
Sí,
Isabel. - m’ha contestat amb veu inaudible.
¾
Se’t
veu més prima.- M’he interessat, ja que són dos bons amics a qui aprecio.- I el
llibre com va?
La
seva mirada m’ha travessat com si em vulgues fer desaparèixer. Finalment m’ha
dit:
¾
Fem
molt exercici. Adéu.
Continuarà ...
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada