Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 22 de gener del 2020

TITANIC I

Vaig arribar al port de Southampton amb la intenció d’embarcar-me al Titànic. Passejava pel moll admirant l’enorme transatlàntic, joia de la construcció naval  britànica, quan la vaig veure.

Era una xiqueta molt maca. Havia de tenir un parell d’anys menys que jo. Però el seus ulls i la seva cara indicaven una decisió que molts homes haurien volgut. Uns brètols d’una empenta li havien fer caure la maleta on portava totes les seves pertinences. Al caure va obrir-se i tot el seu contingut va expandir-se pel terra brut del moll. Vaig acostar-me per ajudar-la i el primer que vaig agafar va ser dos llibres.
¾     Què són, llibres?- Vaig preguntar-li mentre mirada les portades. Jo en aquell temps no sabia llegir, només mirava els sants.
¾     Que no ho veus, són contes.
¾     Contes?- vaig respondre sorprès.
¾     Que no saps llegir?
¾     No, no me n’han ensenyat mai. A mi, no! Que va! Al meu poble només tenen llibres els capellans. Aleshores, ens ho expliquen amb làmines.
¾     On vas?
¾     Jo, a Amèrica.
¾     Llavors, ja t’ensenyaré a llegir durant el viatge. Jo els porto per a què els meus fills n’aprenguin.- Va enrojolar-se-li la cara i va continuar dient.- Quan en tingui, si trobo un bon fadrí en aquest llunyà país.
¾     Ai! Mira! Aquesta nena del dibuix és com tu.
¾     Com jo, no! Aquesta és Blancaneus, era una princesa.
¾     És que us assembleu tant, els mateixos cabells negres com ala de corb. Els mateixos ulls blaus, com l’aigua tranquil·la dels llacs de muntanya. La mateixa cara blanca i fina, com si no t’hagués tocat mai el  sol.
¾     No, no sóc Blancaneus, Però, tu com et dius?
¾     Jo, Jack! I tu, bella princesa?
¾     Erika. Tu també em recordes un personatge de conte. Mira, aquest!
¾     Un gat! Jo un gat?
¾     Sí, ets ràpid i àgil de moviments. I fas cara de murri i una mica adulador. Mira el dibuix del gat amb botes. Sembleu, simpàtics tots dos, un xic pillastres i força atrevits.

I així parlant i parlant va passar la tarda i a l’arribar el vespre ningú ens va separar. Vam pujar al gros vaixell. Jo l’agafava de la mà perquè ningú la fes caure i ella s’aferrava a mi com si fos la seva taula de salvació.

Vam salpar aquella mateixa nit. Junts i arraulits en el poc espai de la bodega dels viatgers de tercera categoria.

Continuarà ...

Miquel Pujol Mur