·
Que
si no vigiles gens, que ets un sapastre
·
Ja
m’ho deia la meva mare que eres un desgraciat.
·
Pobre
mare! Deia no ho veus que és un galifardeu mal criat i flonjo.
·
Déu
meu! Filla més val que no tingueu fills, si s’havien de semblar al pare.
·
Nena!
Més val fer-se monja que casar-se amb ell.
·
Preciosa!
Si vols tenir fills, fes-li el salt, i et busques un home Com cal i a més ben eixerit.
¾
Tantes,
tantes paraules, tant menyspreu em van provocar un nerviosisme desesperat. No
tocava vores. Aleshores baixava la senyora Engràcia, Déu la tingui al cel, per
l’escala. Jo encara no havia tret la corda dels sospirs. La senyora Engràcia,
era la inquilina més antiga, més amable i generosa, de tot el bloc. També, la
que pagava més puntualment, tot és bo dir-ho. Quan pujava a cobrar, sempre em
convidava a un cafè, i un “poquillo de locura”, simplement un “chupito” de
whisky.
¾
Des
de la cuina vaig escoltar el barrim-barram de la seva caiguda. Vaig començar a
tremolar. La dona em va cridar:
¾
Què
has fet, calamitat?
¾
Vaig
córrer deixant caure el plat de l’esmorzar i quan vaig obrir la porta vaig
veure a la senyora Engràcia amb un tros de corda, la meva corda, als dits. Em
mirava i em deia:
¾
Què
es això, Baldiri?
¾
Pobre
de mi. Havia d’auxiliar a la senyora Engràcia, per tant apartant a la Lola, la
meva dona, vaig córrer a la cuina cercant alguna cosa per tallar la corda
embolicada en el seu camal. Només vaig trobar a l’aigüera el ganivet més gros
de la cuina. I vaig córrer altre cop, la meva dona és va apartar espantada.
Però desgraciadament vaig entrebancar-me amb el seu peu, i vaig caure escales
avall, fins la senyora Engràcia. Quin cop més sec va fer el ganivet, va fer xoff,
i es va clavar, fins el mànec, en el seu pit. Va començar a cridar i jo, que
anava de bòlit, no vaig tenir més remei que fer-la callar. Com? Li vaig tallar
el coll. Tant com jo apreciava, a la senyora Engràcia.
¾
Vaig
mirar a la meva dona que era dalt del tram d’escala. Aquesta vegada no va dir
res, potser li feia por del ganivet que encara tenia empunyat. Va entrar al pis,
va agafar el motxo i la galleda i, va començar a netejar la sang.
Continuarà
...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada