El
jutge fa com si s’aclarís la boca i l’interroga, dient-li.
¾
Això
es to el què va passar
¾
Si,
senyor jutge, això és a grans trets el que va passar.
¾
Però...
què va passar després.
¾
Home,
senyor jutge que volia que fes. No la podia deixar allí estesa i que no poguessin
passar els altres inquilins. La vaig agafar per les aixelles. La vaig pujar al
seu pis.
¾
I...
¾
La
vaig ficar a la banyera i, per darrera vegada ens vam banyar junts.
A
l’escoltar aquestes paraules la Lola, la seva dona, i al mateix temps també la
sogra, s’aixequen indignades. La dona crida emprenyada:
¾
Cabró!
Tu i la senyora Engràcia us enteníeu. Desgraciat!
El
jutge pica altre cop amb la maç per reclamar altre cop, silenci. Però, de cop i
volta, l’acusat s’aixeca i comença a abaixar-se la cremallera del pantaló. Quan
tothom comença a esgarrifar-se, para, i diu dirigint-se al jutge.
¾
Senyor
jutge, com permet aquests insults. La senyora Engracieta tenia un bon tir I en
certs moment de “locura” qui li podia dir que no. Tu, Lola, ves fent cas de la
teva mare i...
El
jutge fa un gest al Mossos mentre crida a l’acusat
¾
Pugí’s
la cremallera, si no! Continuï la seva declaració
L’home
segueix la seva explicació com si res no hagués passat:
¾
I vaig fer-ne trossets. La senyora Engràcia
havia comprat feia poc una gran màquina de picar carn. Deia d’embotits com els
del seu poble, no en trobava enlloc i se’ls volia fer. Poc a poc la vaig anar embotint
en bosses i ho vaig guardar a la seva gran nevera. Tipus americà de doble porta,
no s’estava de res. Pobre Engracieta, mira que acabar així per una cordeta.
¾
Bé,
però...
¾
Miri
si no hagués estat per la Lola, sempre amb el seu esperit de contradicció, que
va telefonar esparverada a la seva mare, aquí no estaríem fent cap judici.
L’hauria escampat entre els contenidors i la gossera, pobres animalets sempre abandonats
i famèlics. I hauria llogat de nou el pis. Les persones sense teulada,
m’estarien força agraïts. Ho comprèn senyor jutge, va ser una simple accident. És
que al món hi ha tanta mala gent. Tot, perquè aquell dia anava de bòlit. Jo,
ara rememorant el fets crec que el culpable del crim no he estat jo. Ha estat
la Lola, que em va fer la traveta. Jo, solament un mer instrument, tan innocent
com el ganivet.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada